Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.
"Pateixo la síndrome de l'intestí irritable i no entenc per què no està reconeguda com a incapacitant"
!["Pateixo la síndrome de l'intestí irritable i no entenc per què no està reconeguda com a incapacitant" "Pateixo la síndrome de l'intestí irritable i no entenc per què no està reconeguda com a incapacitant"](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/f126b2f7-de6e-4644-bbc8-0b78feb77da1_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Foto de Andrew Neel: https://www.pexels.com/es-es/
Iván Zabal
M’agradaria començar aquest escrit fent referència a totes aquelles persones que pateixen malalties les quals no tenen un valor elevat però afecten a la seva qualitat de vida, tant personal com laboral. Val a dir que hi ha malalties molt més greus i prioritàries però n'hi ha d’altres que afecten directament a la persona que la pateix.
Entretots
En el meu cas, jo pateixo, des de fa molts anys, la síndrome de l’intestí irritable (SII), una malaltia gastrointestinal que no està reconeguda com a incapacitat però que dona problemes similars o iguals a la malaltia de Crohn o a la colitis ulcerosa. Molts dies m’incapacita de poder realitzar les meves tasques laborals ja que no puc ni sortir del meu habitatge per anar a la feina o que, en trobades amb amics m'he d’absentar en més d’una ocasió o arribar tard. ¿Per què no està reconeguda si em pren qualitat de vida?
Entenc que la diferència entre el SII i les altres dues està en que el SII no afecta orgànicament al cos i, per tant, no hi ha problemàtica dins de l’organisme però sí afecta psicològicament i a la qualitat de vida. Una persona jove, en moments de brot, ha de portar bolquer per poder anar a treballar per evitar possibles contratemps durant el trajecte de casa a treball, ha d’estar patint psicològicament de manera conscient o inconscient en veure’s d’aquesta manera? A més de no saber com es trobarà cada dia, si podrà anar a treballar o no, si podrà realitzar les seves tasques diàries o no.
Aquest tipus de malaltia és una de moltes que incapaciten a les persones però no se li dona el valor que realment té ja que fa patir a la persona en el seu estat físic, mental i la seva incertesa de com estarà cada dia de la seva vida. M’agradaria poder arribar a tota aquella gent que pateix qualsevol malaltia que no està valorada degudament i donar-li tot el meu suport. D’altra banda, arribar a tots els responsables dels departaments corresponents perquè facin una nova valoració de totes aquelles dolències que incapaciten a les persones i no estan valorades com a tal.
Participacions delslectors
Mésdebats
El debat
- Pensions Això és el que cal cotitzar per jubilar-se amb 63 anys
- Al Parlament Salvador Illa, a Sílvia Orriols: «Catalunya no és racista, vostè sí»
- ENTREVISTA «Les noies ens les roben ràpid, no només per ser dones, sinó perquè són bones»
- Una línia prima i un error gruixut
- Pantoja, imputada per presumptes maltractaments a la seva filla Alma
- Psicologia El pediatra Carlos González explica què passa si els pares discuteixen davant dels seus fills
- Educació a Catalunya Les seqüeles de l’assetjament escolar: «Es burlaven del meu sobrepès i vaig acabar a l’hospital amb 30 quilos als 18 anys»
- Salut Un assaig prova l’eficàcia de l’Ozempic per reduir la ingesta d’alcohol
- La suïssa Arxada atrau talent a Barcelona
- El Barça passa a semis de Copa amb Mapi a la banqueta