"La religió com a eina de censura"

En una societat democràtica, la llibertat d’expressió ha de ser un dret fonamental protegit de qualsevol interferència ideològica. Malgrat això, observem com, massa sovint, certs sectors ultraconservadors instrumentalitzen la religió per atacar expressions artístiques o humorístiques que no s’ajusten als seus valors. Aquesta estratègia no només pretén silenciar veus crítiques, sinó que busca instaurar un clima de por i autocensura.

Per altra banda, aquests sectors obtenen gratuïtament un immerescut ressò tant a xarxes com a mitjans de comunicació quan, paradoxalment, mai no denuncien fets esfereïdors que es produeixen en el si de la mateixa religió que diuen abanderar.

Al meu parer, el sistema judicial no hauria de permetre que aquests tipus de denúncies tinguin recorregut i puguin limitar drets fonamentals, doncs el perill per a la llibertat de tots és evident.

És fonamental entendre que la diversitat d’opinions, fins i tot les que desafien valors tradicionals, enriqueix el debat públic i reforça la democràcia. Permetre que arguments religiosos imposin limitacions a l’expressió pública ens encamina cap a un model autoritari on una visió monolítica de la societat prevalgui sobre la pluralitat.

No podem permetre que el discurs artístic o l’humor esdevinguin víctimes d’una croada ideològica. Cal protegir, sense fissures, el dret a expressar idees lliures i dissidents com a garantia d’una societat justa i oberta.