"Si al meu banc li roben les meves dades, que no em recomanin no clicar enllaços"

Indefensió apresa. És el que passa quan enfoquem a la víctima com a principal part del problema. Com quan et roben diners que tenies al banc i per tota resposta reps una publicació de la teva entitat a Instagram recomanant-te que no cliquis enllaços ni donis dades a ningú.

Es tracta de desviar l’atenció vers la víctima com a culpable per amagar a l’ombra la resta dels agents, i és que és evident que el protagonisme punitiu i preventiu hauria de dirigir-se a qui comet el frau, però si hi ha un actor secundari en aquesta qüestió, hauria de ser el banc o la caixa, que se suposa que són els professionals que protegeixen els diners que els confiem.

Si això només m’hagués passat a mi, pensaria que sóc una mica ximple, però quan els afectats som tan nombrosos, podem sospitar que les mesures de seguretat de l’entitat no són ni suficients ni eficaces.

Jo sóc la primera interessada a protegir els meus diners, em sembla que és obvi, però per això contracto una entitat en la qual, suposadament, he de confiar per custodiar-los. Si ells són els primers a qui els roben les meves dades, com ha estat en el meu cas, ja em poden anar recomanant que jo no doni codis ni cliqui cap enllaç.