"Seria bonic que les grans causes socials les dirimissin els polítics, no el poble"

Quan arriba desembre, una glopada de solidaritat ens aboca a totes i tots a voler participar en l’ajuda a les persones més desafavorides. Des dels mitjans ens esperonen, de manera individual i col·lectiva, amb iniciatives què, lluny dels governs, exhorten a la població a actuar com una sola veu davant les injustícies, les malalties i les dificultats dels altres.

I la gent (perquè no dubtem ni un minut, la força sempre neix de la gent) respon com sempre i com mai i participa de cadascuna de les accions proposades. I s’organitzen activitats per recollir fons, fem donatius i assistim a concerts i esdeveniments esportius que porten l’etiqueta de "solidari" al seu eslògan.

És cert que, addicionalment al recapte, tot plegat té una funció didàctica, però les grans accions evidencien encara més les mancances d’una societat què entoma com un sol ens allò que haurien d’assumir els governs.

Seria bonic que les grans causes les dirimissin els representants polítics i que la ciutadania es pogués dedicar als petits gestos solidaris, perquè al capdavall tothom té algú a prop a qui estendre una mà.