"El nostre sistema sanitari és molt bo, però no tant per la dotació econòmica que administra"

Amb una pandèmia com la de la covid-19, amb un augment inesperat d'ingressos hospitalaris, és normal que la sanitat catalana -com totes- es derbordés. Però que en una situació quotidiana també estigui desbordada i hi hagi llistes d'espera de mesos, no hauria de ser normal.

El nostre sistema sanitari és molt bo sobre el paper, ofereix cobertura universal, té un enfocament socialment més just i en podem estar cofois, però no tant per la dotació econòmica que administra, perquè no aconsegueix proporcionar un servei de la màxima qualitat i amb la màxima rapidesa per a tothom.

Fa poc, un familiar ha tingut un càncer que ha evolucionat molt de pressa i l'operació, catalogada com a urgent, ha trigat un mes a arribar perquè el sistema estava desbordat, però el càncer s'havia estès i no s'ha pogut fer res malgrat que s'han intentat diverses solucions. Això no pot passar.

La societat catalana produeix prou diners perquè un cas així, com tants d'altres, pugui tenir una atenció immediata que garanteixi les màximes possibilitats de curar-se. Cal puntualitzar que, malgrat la infrafinanciació, la vocació dels treballadors sanitaris és digna d'elogi. Cal que els motius que provoquen aquestes demores imperdonables s'abordin amb profunditat i se solucionin

Com s'explica que Catalunya tingui infrafinançament sanitari si els catalans som els que paguem més impostos propis? És que els diners s'administren malament? Es malgasten en camps no prioritaris? Tot i que segons qui governi la Generalitat es dedica més o menys a la sanitat traient-t'ho d'altres partides, el forat que deixa el dèficit fiscal esdevé insalvable malgrat l'esforç en eficiència que es copsa a nivell administratiu i sanitari. No és una qüestió de capacitat, sinó d'una manca crònica del pressupost necessari.

És inacceptable ser una societat dinàmica que genera recursos suficients i no es pugui garantir una atenció sanitària a tots els seus habitants al més alt nivell possible. La fal·làcia que Catalunya és rica no pot amagar que som una societat que, en l'actual situació, no som capaços de garantir un nivell de vida digne a tothom que no es pugui pagar uns serveis privats.