"L' onada de solidaritat popular no ha d'excusar els poders públics d'eludir la seva responsabilitat"

Les relacions socials i de veïnatge són clau i un precedent en els processos de lluita pels canvis, ja que sense una xarxa local de gent coneguda amb vincles més o menys forts entre sí és molt difícil l’arrelament d’un canvi social.

Als EEUU res hagués passat sense la xarxa de petites esglésies locals que aglutinava la comunitat negra i d’altres xarxes properes d’amistat i veïnatge quan l’afroamericana Rosa Parks va rebutjar aixecar-se d’un seient reservat per la gent blanca en l’autobús d’un petit poble interior dels EEUU, causant una gran indignació que culminà amb la marxa multitudinària a Washington amb Martin Luther King als anys 60 del segle passat, duent a la fi de la segregació racial.

Les xarxes de petits comitès durant les revoltes obreres que facilitaren assolir la jornada de vuit hores a molts països occidentals; les prèvies xarxes cooperatives populars a Veneçuela abans de la Revolució Bolivariana de l’expresident Hugo Chávez; les assemblees russes de la Terra 'Zemski Sobor' prèvies a l’arrelament de la Revolució socialista d’octubre, etc.

Tant de bo les recents inundacions a València portessin un canvi econòmic i social davant l’abandonament institucional i la posterior onada de solidaritat de xarxes de mobilització popular autogestionària per ajudar les víctimes. Potser sols el poble salva al poble, però tampoc ha de ser l’excusa perquè els poders públics eludeixin la seva responsabilitat.

No obstant, les xarxes han permès avançar, però sense una bona gestió dels processos de canvi (i els atacs i traïcions personals, sovint donats en els moviments) poden fer retrocedir o dur a vies mortes. Entre quilos de fang, obrint clavegueres per intentar lliurar-nos de la acumulació d’aigua als carrers i garatges (de la història), ens hem d’obrir pas.