"M'ha sorprès la quantitat de voluntaris que han respost a la crida dels veïns afectats per la DANA"

"Després de la tormenta ve la calma", però en aquest país hi ha coses que no lliguen. Si tirem d'hemeroteca: Guerra del Golf, Guerra de Bòsnia, Huracà d'Haití, Guerra d’Afganistan, Guerra d’Irak... En aquests aconteixements, Espanya va ser dels primers en enviar dispositius i ajuda internacional (hi havia part de la població que expressava el seu orgull amb el seu país) tant per part d' infraestructures de campanya com articles de primera necessitat (aigua, menjar, potabilitzadores, hospitals de campanya mòbils, tendals per a la població civil, antenes per habilitar comunicacions, personal per servir a la població i, com no, milions d' euros en armament).

Després et 'taladren' telefònicament perquè ajudis, que amb dos euros pots fer això i allò, que amb uns euros pots apadrinar un infant... Ara, quan hi ha una pluja de realitat i la catàstrofe natural és al propi país: alertes vermelles i alarmes fora de temps, carreteres i carrers construïts a prop de rieres i rambles i altres construccions mal fetes.

Malgrat que s’havia avisat de fortes pluges, la feina prèvia va ser nul·la total, rieres, torrents, boscos amb un manteniment totalment escàs, aixó fa que si hi ha una rierada s'endugui tot el que troba pel davant (troncs, arbres, fanals, cotxes, persones...). Un cop ha passat la catàstrofe ve la recuperació, i aquí ve el problema: el nostre govern no reacciona, són els propis veïns i població civil els que es posen les piles per iniciar la recuperació; el telèfon 112 col·lapsat; professionals especialitzats dels cossos d'emergència que no arriben. Els primers actuants semiprofessionals son les associacions de voluntaris de Protecció Civil i, en un segon terme, bombers i voluntaris.

M’ha deixat sorprès la quantitat de gent jove i de mitjana edat que han acudit a la crida dels veïns, un aplaudiment per tots ells.