«No he tingut mai problemes per ser dona en un món masculí, no hi ha discriminació»

Nascuda a Monistrol de Montserrat el 1956, Maria Dolors Riera és professora titular d’universitat i ha desenvolupat tota la seva carrera a la UPC. Ha fet classes a l’EPSEM UPC-Manresa i, fins al 2018, també a l’ETSEIB (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona). Ha tingut càrrecs de gestió a la universitat i, del 2001 al 2018, va ser responsable de l’àrea de Simulació i Disseny Innovador de la Fundació CTM Centre Tecnològic, des d’on ha participat en nombrosos projectes amb empreses i amb la qual continua col·laborant, ara com a personal de la UPC.

-Les dones continuen infrarepresentades en les professions STEM, que tradicionalment han estat de domini masculí. ¿Per què creu que és així?

-M’he fet moltes vegades aquesta pregunta i no hi trobo una resposta. Per la meva experiència, les enginyeries no són professions on hi hagi discriminació a la dona; per tant, no sé si és per tradició, per genètica o per quin motiu, però sí que és cert que hi ha molt poques noies que es matriculin a les carreres científiques i tècniques. I no perquè no tinguin capacitats per fer-ho, al contrari, poden fer-ho però no ho volen.

-¿I per què no ho volen? ¿Hi ha desconeixement de les professions associades a les enginyeries?

-No crec que el motiu sigui una falta de coneixement. Jo per exemple, he anat a instituts a fer promoció i explicar als joves que escollir una enginyeria és una bona opció, però quan acabes la xerrada i preguntes quants tenen intenció d’estudiar una enginyeria pocs aixequen la mà, i de noies, normalment cap. Hi ha altres aspectes de la vida que els interessen més. També arriba un moment que hi ha la possibilitat de ser mare i la maternitat condiciona la vida professional, malgrat que és cert que no està lligada amb el moment de triar la carrera.

-¿La conciliació familiar i laboral és complicada al seu sector?

-Jo no he sigut mare per decisió pròpia, però sé, per companyes meves, que no és fàcil. La maternitat condiciona perquè les dones tenen fills en l’època de la vida en què també són més fèrtils des del punt de vista intel·lectual, i hi ha molta exigència.

-Vostè és enginyera de mines, enginyera industrial en l’especialitat metal·lúrgica i doctora en enginyeria industrial. Expliqui’ns la seva trajectòria: els anys d’estudis, la carrera professional... ¿Com ha sigut la seva experiència en un sector d’homes?

-Jo no he tingut mai cap problema per ser dona en un món masculí. Com a estudiant i com a professional sempre he estat envoltada d’homes. Quan vaig cursar Enginyeria de Mines, a Manresa, érem dues noies en una escola de 200 estudiants. Després, a l’Escola d’Enginyers de Terrassa, vaig ser l’única noia de 150 alumnes. I a Barcelona, quan vaig cursar Enginyeria Industrial, érem quatre o cinc noies en una classe de 200. Sí que és veritat que et pots trobar algun company impertinent, però com a tot arreu. És veritat que no m’he sentit mai menyspreada per ser dona, ni com a estudiant ni al món laboral. Com a professora d’universitat, si treballes, ets competent i tens talent, et valoren igual que un home. I, d’altra banda, he treballat molt per a empreses que em demanen participar en projectes en què solc ser l’única dona, a part de la secretària, i tampoc hi ha actituds de menystenir-me; a tot estirar algun comentari incòmode que he sabut gestionar.

-¿Com l’ha sabut gestionar?

-He sabut fer front a algun abús de confiança que et pots trobar en qualsevol àmbit de la vida, i no pots anar de dona dèbil. Cal ser forta, valenta i deixar les coses clares d’entrada. Tinc una anècdota com a professora de, majoritàriament, nois. Un dia a la classe em vaig girar i em vaig adonar que ja no tenia quaranta parells d’ulls enfocant el meu cul. Aquell dia em vaig relaxar, vaig pensar que ja m’havia convertit en invisible com a dona i quan vaig acabar la classe vaig llençar les mitges de recanvi que portava sempre al bolso. Vaig pensar que si se’m feia una carrera a les mitges podia seguir la classe sense que s’hi fixessin, ja no em repassaven de dalt a baix.

-¿Per què va decidir estudiar enginyeria?

-En el meu cas no va ser per referent familiar, ja que soc filla d’una modista de Monistrol de Montserrat. M’agradaven molt les mates, la física... però de fet, també la història i la literatura. Però vaig pensar que en la branca de les ciències em podria guanyar millor la vida que en la de lletres, i ¿que teníem a prop i podien pagar els meus pares? L’Escola d’Enginyeria de Manresa. Vaig entrar a Mines i em va agradar molt, a partir d’aquí tot va anar rodat i vaig seguir (vaig fer Enginyeria Industrial, especialitat en Metal·lúrgia a les Escoles d’Enginyers de Terrassa i Barcelona, on també vaig fer la tesi doctoral). Això sí, sempre m’he esforçat molt i he treballat moltíssim, encara ara ho continuo fent.

-¿Les carreres STEM són una opció ideal de futur, independentment del gènere? ¿Són un factor clau en la competitivitat de les empreses?

-Sí, sense cap dubte. Un país ric és un país que fabrica. ¿Per què Alemanya és un país ric? Perquè fabrica. No genera una riquesa important viure del turisme. Les professions de ciències i tecnologia són les que pensen, dissenyen, creen, milloren i comercialitzen els productes que fan competitives les empreses i permeten tirar endavant els països. Per això continuem reivindicant el paper de la dona STEM i fomentant les vocacions.

Notícies relacionades

El Circuit Women Padel Oysho és un referent del pàdel femení amateur

La Fundació Morera & Vallejo entrega els ‘Premios Amanecer’ de Periodisme

-Per la seva trajectòria, rebrà el primer Premi Rosa Argelaguet i Isanta, creat per reconèixer, promocionar i sensibilitzar sobre el paper de les dones que han contribuït activament en activitats d’investigació, divulgació o docència en ciències. ¿Què representa per a vostè?

-¡Va ser tota una sorpresa, no me l’esperava i n’estic molt contenta! Que et premiïn per la feina de tota la vida no és habitual, em sento afortunada. Agraeixo a la UPC que pensés en mi i en el fet que la meva trajectòria sigui meritòria d’un reconeixement. I més tenint en compte que amb Rosa Argelaguet vaig compartir tota la carrera professional, i això és especialment emocionant. El mes passat va fer un any que va morir, continuo tenint-la molt present, perquè era un referent.