- Es va llicenciar en Física. A partir d’aquí, ¿què la va fer dirigir la seva activitat professional cap a la meteorologia? ¿Era vocació?
- La meva vocació no era ser meteoròloga, m’agradava la Física, i la Meteorologia és una de les seves branques. L’últim any de carrera, podies escollir assignatures optatives i jo vaig triar Astronomia i Meteorologia; la veritat és que m’hauria agradat ser astronauta, però el destí em va portar a apuntar-me a unes pràctiques de meteorologia a TV-3 i em van agafar, i fins ara. Treballo a la CCMA des del 2001, ara en el torn matinal: ‘El matí de Catalunya Ràdio’, ‘TN Matí’, ‘Els matins’, ‘TN Comarques’ i canal 3/24.
- ¿Com ha de ser un bon meteoròleg que informa en els mitjans de comunicació?
- En un mitjà, els meteoròlegs no només han de saber quin temps farà, sinó que han d’explicar i transmetre aquesta informació a l’espectador i oient. Cal trobar la manera d’explicar què passa i per què de la manera més entenedora i divulgativa possible.
- ¿Quantes dones hi ha al seu departament?
- ¡Només jo! Durant un temps vam ser dues dones, Mònica Usart i jo, i abans que nosaltres hi va estar Mònica López i, abans que ella, Anna Rius. Poques dones al departament i, a més, no hem coincidit.
- ¿Hi ha poques dones del temps? ¿És un món d’homes?
- Cada vegada hi ha més dones del temps, potser no es veu tant en els mitjans de comunicació, però sí al món de la meteorologia fora dels mitjans. Malgrat que n’hi ha més que abans, la proporció de noies encara és menor que la de nois perquè la majoria de meteoròlegs han estudiat Física o Geografia i són dues carreres en què predominen els homes.
- ¿Com creu que es podrien incentivar les vocacions STEM entre les joves estudiants?
- En les carreres científiques, entre les quals Física, la presència femenina és minoritària, però menys que abans. Cada vegada més les noies opten també per carreres científiques i tecnològiques. No hauria d’anar lligat al gènere, sinó que cadascú hauria d’estudiar el que més li agrada.
- ¿La meteorologia és una bona eina per fomentar l’interès per la ciència i la investigació?
- La meteorologia té la part científica i té la part més pròxima del temps que fa, que és una afectació directa sobre les persones. El temps condiciona moltes vegades la nostra vida, i només mirant el cel, veient els diferents tipus de núvols, observant una tempesta, un temporal de mar... pot despertar l’interès dels més curiosos per saber el perquè de la formació de cada fenomen meteorològic. Per tant, és una bona eina per fomentar la ciència. I, ara més que mai, amb les evidències de l’emergència climàtica que estem vivint, la investigació és clau per saber cap on anem i què podem fer per mitigar-ne els efectes.
- Els meteoròlegs desperten interès perquè donen informació de servei, respostes sobre quin temps farà. ¿Com fan el pronòstic del temps?
- Jo fa 20 anys que m’hi dedico i tot ha canviat bastant ràpid, sobretot en l’accés a la informació que tenim ara. Hi ha una gran xarxa d’observatoris que fan un foto real dels valors actuals, imatges de satèl·lit, imatges de radar i diferents models meteorològics a diferents resolucions cada vegada més afinats. Per tant, ara cal estudiar tota la informació i extreure’n el millor pronòstic. Malgrat que tenim molta més informació, moltes vegades es dona una divergència entre els nombrosos models meteorològics, i aquí és quan l’experiència, el tipus de situació meteorològica i el coneixement del territori ajuda molt a poder acotar el pronòstic.
- ¿Quins són els mètodes més fiables per fer les previsions del temps?
- No sé si existeix el mètode més fiable, però crec que cada meteoròleg utilitza un mètode de treball, amb moltes similituds. La primera pauta és que per saber el temps que farà demà o aquesta tarda hem de saber quin temps fa ara. Tenim eines per poder obtenir una fotografia del cel en temps real a tot el territori: les imatges del Meteosat, les dades dels observatoris i observadors, el radar... Després, consultem i estudiem els diferents models meteorològics que tenim. I també, malgrat les situacions meteorològiques rarament són iguals unes a les altres, l’analogia amb situacions anteriors ens pot ajudar sobretot en pronòstic de temps sever, que cada vegada és més freqüent.
Notícies relacionades- Les prediccions diàries fan que els meteoròlegs siguin persones pròximes. ¿Aquesta proximitat és bona o dolenta?
- És bona. L’espai del temps és un espai pròxim a l’espectador i a l’oient, perquè el temps ens afecta més o menys a tots: si hem d’agafar el paraigua, si cal abrigar més els nens per anar a l’escola, si puc agafar la moto o em mullaré... A més, la gran afició a la meteorologia fa que els espais del temps siguin la combinació entre el pronòstic i la col·laboració de molts amants de la meteorologia: fotògrafs, observadors... és una relació de proximitat i col·laboració.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim
- Primera denúncia davant la fiscalia a BCN per tortures policials en la Transició