Futbol modern, per Sergi Mas

I, enmig d’aquesta gran indústria, encara perviu un tema que en ple segle XXI em crida l’atenció: l’intercanvi de banderins en els prolegòmens d’un partit. Sincerament, no hi veig cap utilitat pràctica... tret que un equip s’enfronti a un rival per primera vegada en la història, i llavors queda com a record. Qui diu record, acaba dient que aquest banderí acaba en un despatx, o en una sala de trofeus, i qui el veu diu: «Ah, està bé». I passa de llarg. 

Com Joe Biden

Notícies relacionades

Primer fiasco de Ramis: un Espanyol sense idees hi torna a Oviedo

La guillotina de Chen Yansheng a l’Espanyol: els seus 10 entrenadors en 8 anys

Perquè la pregunta és: ¿On faran cap els dos banderins d’un Osasuna-València, que han jugat, mínim, entre partits d’anada i tornada, més de 80 vegades a Primera Divisió? ¿Qui se’l queda? ¿A quina prestatgeria el col·loca el delegat quan arriba al seu despatx?  Conec parets i envans de despatxos d’empleats de clubs de futbol on només queda espai al mateix sostre per grapar els banderins dels equips rivals.

I, per cert, ¿i per què els àrbitres no porten banderí? Que alguns no tinguin orgull... d’acord.  ¿Però, banderí, tampoc? ¿Amb la pasta que té el Comitè Tècnic d'Àrbitres? No em diran ara que van amb una mà al davant i l’altra al darrere. ¡Gasteu-vos la pasta, àrbitres!, que almenys us arriba per a dos banderins i així teniu un record d’aquell partit en el qual vau colar un penal a un equip, o aquell en el qual Negreira us va acompanyar a l’estadi... en fi. Vosaltres sabreu. Que durant 18 anys hi ha hagut un vicepresident a sou d’un equip i aquí no passarà res. Per tant, compreu banderins, que després munteu una roda de premsa per vantar-vos com si fóssiu Joe Biden i acabeu no dient res... com Joe Biden. La diferència és que Biden ven fum de collons i els àrbitres us l’haureu d’acabar empassant.