RAYO – ESPANYOL (1-2)

La crònica del Rayo-Espanyol: Un genial Darder torna la vida als periquitos

La crònica del Rayo-Espanyol: Un genial Darder torna la vida als periquitos

@RCDEspanyol

4
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

Va acabar rebutjant pilotes a l’àrea de Pacheco, però el botí (un triomf que el col·loca a un punt de la salvació quan encara queden tres jornades) valia, i molt, la pena per a l’Espanyol. Va guanyar molt més que un partit. Va conquerir l’esperança l’equip de Luis García gràcies a la saviesa futbolística que va exhibir Sergi Darder, el seu capità, el jugador que va il·luminar el camí de l’esperança a Vallecas. Va aguantar amb dignitat l’equip periquito per festejar una victòria que li torna la vida. Darder es va posar a plorar tot just acabar el partit, va amagar la cara sota una estrident tovallola de color verd fosforescent sent, en realitat, la imatge de milers i milers de periquitos. Té 34 punts l’Espanyol, sobrevivint a Vallecas, esquivant el primer ‘match ball’ del curs.

El protagonista

Hi ha jugadors que transcendeixen. Estan per sobre, fins i tot, del seu gol decisiu –era el 0-1– o de la seva meravellosa jugada, amb un cop amb la dreta bonic que va topar amb el pal esquerre de Dimietriesvki abans que la pilota acabés als peus de Nico Melamed que va significar l’1-2. El capità va jugar amb l’ànima i el sentiment periquito que exhibeix cada vegada que parla. Era el seu partit, un assumpte de vida o mort futbolística.

I Darder ho va entendre des del primer instant, fins i tot abans que la pilota comencés a rodar per la gespa de Vallecas. Va firmar un monumental partit per donar-li esperança a l’Espanyol i a la seva gent.

Va exercir un lideratge que supera el que és purament futbolístic, gol i jugada descomunal per servir de preàmbul al gol que torna la vida a l’equip blanc-i-blau. El capità tenia molèsties, exhaust pel desgast físic d’un partit que ja cansava abans de jugar-lo, però no volia demanar el canvi.

Tot i que va ser substituït a dos minuts de l’agònic final del partit que ha col·locat l’Espanyol al camí de la resurreción.

Un mal dia per a...

Un mal dia per a Óscar Gil. No va estar lúcid el lateral dret de l’Espanyol, marcat com va quedar pel penal que va cometre quan s’acabava la primera meitat. Tenia l’equip de Luis García el control del partit. Però aquesta pilota aèria que no va atrapar Pacheco va desencadenar una tempesta a l’àrea periquita. La pilota, capritxosa ella, es va creuar al braç dret de Óscar Gil provocant un penal que va exercir llavors un efecte devastador en l’ànim periquito.

Tenia el partit a la mà fins que la mà del defensa va permetre a Raúl de Tomás marcar de penal l’empat. Pacheco, enganyat des de l’inici pel llançament del davanter de Rayo, ni es va moure en el llançament quedant-se petrificat. Igual com Óscar Gil, que va estar en els dos primers gols de l’assolellat migdia de Vallecas. Va assistir a Sergi Darder en el 0-1 i va cometre el penal de l’1-1.

«No vaig voler celebrar el gol per respecte a l’Espanyol, no procedia», va argumentar Raúl de Tomás recordant el seu passat periquito.

La tàctica

Va modificar Luis García el seu dibuix. Va abandonar el format dels tres centrals apostant-ne per un clàssic 4-4-2, un dibuix poc utilitzat pel tècnic blanc-i-blau. I en la primera meitat li va sortir bé aprofitant una excel·lent solvència defensiva, ben proveït com anava Pacheco.

Notícies relacionades

Després d’un inici on el Rayo volia intimidar amb el seu joc vertical, l’Espanyol es va entonar gràcies al lideratge de Sergi Darder, ben escortat per Calero, que va exercir d’home escombra al centre del camp. Aquesta idea del 4-4-2 li va fer bé l’equip blanc-i-blau perquè va desactivar, almenys en aquesta primera meitat, l’agosarada proposta que sempre exhibeix el Rayo.

Va topar, en tot moment, amb la millor versió de Pachecho, el porter que va firmar una parada prodigiosa per mantenir en vida l’Espanyol.

La fitxa del Rayo Vallecano – Espanyol (1-2)

Rayo Vallecano: Dimitrievski (6), Balliu (5), Lejeune (5), Catena (5), Fran García (6), Comesaña (5), Pathé Ciss (6), Isi Palazón (6), Álvaro García (6), Trejo (6) i Raúl de Tomás (6).

Entrenador: Andoni Iraola (5)

Canvis: Sergio Camello (5) per Rául de Tomás (min. 67); Unai López (5) per Pathé Ciss (min. 73); Falcao (4) per Trejo (min. 73); Pozo (s.c.) per Isi Palazón (min. 87); Andrés Martín (s.c.) per Álvaro García (min. 87)

Espanyol: Pacheco (6), Óscar Gil (4), Cabrera (6), Sergi Gómez (6), Brian Oliván (7), Sergi Darder (9), Calero (7), Nico Melamed (7), Denis Suárez (7), Javi Puado (6) i Joselu (5).

Entrenador: Luis García (5)

Canvis: Keide Bare (5) per Calero (min. 67); César Montes (6) per Sergi Gómez (min. 76); Vinicius Souza (s.c.) per Nico Melamed (min. 88); Edu Expósito (s.c.) per Sergi Darder (min. 88)

Gols: 0-1, Sergi Darder (min. 23); 1-1, Raúl de Tomás (min. 42, de penal) , 1-2, Nico Melamed (min. 59)

Àrbitre: Hernández Hernández (6), canari.

Targetes grogues: Cabrera (min. 39); Trejo (min. 40); Catena (min. 69); Óscar Gil (min. 85)

Estadi: Vallecas