L’Espanyol, a Segona: causes, reaccions i conseqüències del descens periquito

Els dos darrers partits de l’Espanyol han evidenciat la muntanya russa d’emocions en què l’equip s’ha mogut en aquest desenllaç. Dos empats contra l’Atlètic i el València que haurien pogut acabar perfectament en victòria, cosa que hauria portat els periquitos a somiar amb la salvació en el tancament de la Lliga a casa contra l’Almeria. Tampoc hi han ajudat les decisions arbitrals, que li han donat el cop de gràcia.

Primer va ser el gol concedit amb el VAR a Griezmann en una pilota que possiblement no va superar completament la línia i, després, la doble polèmica de Mestalla amb un gol anul·lat a Montes per una falta inexistent que hauria suposat l’1-3 i el cop final de Lino en una jugada nascuda en una possible infracció sobre Braithwaite..

«Quan acabes així és perquè has fet moltes coses malament, però no ens mereixem que sigui d’aquesta manera. Una altra vegada coses que no depenen de nosaltres ens han perjudicat. Que ningú tingui dubtes que tornarem», va apuntar el capità Darder.

«No som a Segona per culpa dels arbitratges, ho diré mil vegades, però aquestes decisions tenen unes conseqüències. No han sigut equitatius amb nosaltres», va reflexionar Luis García, que va firmar fins al 2024 i hauria de seguir a Segona. «Cal aprofitar això per créixer. Crec que és un moment per agafar el toro per les banyes i construir l’Espanyol que volem ser», va afegir.

La principal causa del descens cal dirigir-la cap als despatxos de l’àrea esportiva comandada per Domingo Catoira. Fa just un any, l’Espanyol se salvava amb solvència gràcies a la bona tasca de Vicente Moreno, injustament acomiadat dues jornades abans del final després de complir l’objectiu. Pot ser que el joc de l’equip no meravellés, però el temps ha demostrat que el tècnic de l’ascens va treure un gran rendiment de la seva plantilla.

Chen Yansheng va passar la guillotina, també va caure el director esportiu Rufete i es va apostar per Catoira, que va confiar en Diego Martínez. L'àrea esportiva va emprendre una transformació de la plantilla amb una vintena de baixes, entre les quals la d’homes emblemàtics com Diego López, David López i Melendo. La idea era rebaixar la massa salarial i rejovenir l’equip.

El projecte va començar a trontollar aviat. Els fitxatges mai van convèncer el tècnic gallec, que esperava un esforç més gran en un club amb el 10è límit salarial de la Lliga. La convulsa sortida de Raúl de Tomás tampoc hi va ajudar. Es comptava amb els diners del seu traspàs per a reforços, però va ser impossible gestionar-ho pitjor. A l’hivern van arribar cinc reforços, però el rumb no es va redreçar. La crisi es va carregar Diego i Luis García es va convertir en el novè tècnic de l’‘era Chen’. L’asturià no ha pogut complir l’objectiu.

Amb 49 gols marcats (els mateixos que la Reial Societat, que jugarà la Champions), es fa difícil creure que l’Espanyol hagi acabat a Segona. Les seves xifres ofensives són les d’un equip que aspiraria a llocs europeus. Només cinc clubs de Primera el superen en aquest apartat, en el qual depassa, per exemple, el Sevilla i el Betis. Res a veure amb la rereguarda. Aquí hi ha el forat negre del conjunt periquito, que ha encaixat 66 gols, els mateixos que l’Elx, descendit fa diverses jornades. 

Tant Diego Martínez com Luis García han provat diverses fórmules per frenar la sagnia. Defensa convencional de quatre, defensa amb tres centrals, pivot reforçat... No hi ha hagut manera. La sensació és clara: l’Espanyol té una defensa de Segona, en la qual només se salven Brian Oliván i César Montes. Els dubtes a la porteria tampoc hi han ajudat. Lecomte, Álvaro, Joan García i Pacheco han passar per sota els pals i mai s’ha tancat amb pany i forrellat.

El descens del 2020 no va venir acompanyat de gaires moviments. L’Espanyol va mantenir la base, amb el pressupost més alt de la història de Segona i unes condicions que van facilitar l’ascens immediat. La marxa de Marc Roca al Bayern de Munic va ser l’única sortida de renom. Els pesos pesants, com RDT, Embarba, Darder, Cabrera, Diego López, David López i els joves Puado i Pedrosa es van mantenir en nòmina. La qualitat de la plantilla va ajudar a completar una temporada gairebé perfecta.

L’Espanyol va ser el conjunt més golejador de la categoria i el menys golejat, amb De Tomás de pitxitxi (23 gols), Embarba de màxim assistent (14) i Diego López de Zamora. El panorama es complica en el context actual. El pressupost es reduirà almenys a la meitat i hi haurà sortides importants. Res a veure amb el 2020. Joselu, que té una clàusula que facilita la seva sortida, col·leccionarà ofertes de Primera, el Mallorca medita repescar Brian Oliván i no es descarta l’adeu de Darder, elgran capità.

Els últims partits de l’Espanyol a casa han anat acompanyats d’un clàssic càntic a les grades demanant la dimissió de la directiva capitanejada per Chen Yasheng des del 2016, quan va desembarcar al club i va arribar a proclamar que el seu somni era veure el club periquito a la Champions en un termini de tres anys. En el derbi contra el Barça, fins i tot, es va anar més enllà i es va cridar «‘chino, vete ya’».

Els dubtes sobre la continuïtat de l’ amo de Rastar Group tornen a planejar en el context blanc-i-blau. La seva gestió ve marcada per una doble nota: l’aprovat econòmic (ha reduït de manera clara el gegantí deute del club tot i tancar amb pèrdues els últims exercicis) i el suspens esportiu, amb un doble descens inclòs. En set anys, han desfilat pel club quatre directors generals, cinc directors esportius i una desena de tècnics. La massa social se n’ha ressentit i el pessimisme regna entre una afició desencantada. 

L’APMAE va exigir aquest diumenge dimissions en el consell d’administració i una refundació institucional del club. Tot i així, no sembla clar que el dirigent oriental estigui disposat a perdre diners amb una venda a la baixa. El seu producte està clarament devaluat. Si Chen accedís a un traspàs, s’hauria de veure qui assumeix l’operació i per quina quantitat. L’Espanyol ja no és cap caramel i la incertesa marca el futur.