Espanyol, si vas néixer per martell, del cel et cauen els claus

A veure, com he sentit diverses vegades durant les últimes hores, que l’Espanyol hagi estat maltractat pels àrbitres i el VAR en les últimes dues jornades i que no hagi pogut arribar a l’última jornada del campionat, la 38, sí, amb possibilitats de mantenir-se a Primera Divisió, no és culpa, en efecte, de com està muntat el futbol espanyol, el negoci del futbol i ni tan sols dels col·legiats i toooooots els seus ajudants, que l’únic que fan és confondre’l.

Encara hi ha molta gent que defensa que, malgrat les horribles (o gairebé) 35 jornades anteriors, l’Espanyol tenia dret en les jornades 36, 37 i fins a la 38 a jugar-se la vida per salvar-se. I l’argument, és clar, és el del mal, el del pèssim, el de l’horrible estudiant, que es mata a estudiar dues nits abans de l’examen per veure si treu bona nota, passa el curs, té unes vacances de luxe i torna a guanyar-se nou mesos de festa fins a la següent urgència nocturna.

Aquest amo llunyà

Però no, l’Espanyol fa la sensació que va néixer per martell i del cel li han anat caient els claus amb què ha tancat el seu taüt. A ningú li ha d’estranyar que els dos primers equips que han caigut al pou de la Segona Divisió abans, fins i tot, que acabi la Lliga, siguin d’amos estrangers. Meu. A ningú li ha d’estranyar que els periquitos hagin viscut el seu segon descens en quatre anys. Meu. A ningú li ha d’estranyar que, malgrat donar-li les gràcies per salvar (diuen) de la desaparició el club blanc-i-blau, Chen Yansheng mai hagi tingut un projecte seriós i, sobretot, amb grans professionals al capdavant del segon club de Barcelona. Meu.

Suspensió majúscula en gestió institucional, social i esportiva. Mals professionals i/o inadequats. ¡Però si fins i tot ha posat de CEO el seu traductor! Cinc directors generals en poquíssim temps. Cinc directors esportius en poquíssims anys. Gairebé una desena d’entrenadors. I, sobretot, menyspreu total i enfonsament del millor planter d’Europa, convertit ara en un (gairebé) més.

Fa goig sentir parlar Luis García. «No hem baixat, no, per culpa dels àrbitres, tot i que això de les dues últimes jornades és d’escàndol». Meu. Fa goig escoltar les paraules de Sergi Darder. «Complicat demanar que mereixes més quan, en les 35 jornades anteriors has estat malament, malament».

Notícies relacionades

Però... ningú ha pogut demostrar (encara) que el gol de Griezmann era gol, perdó, que la pilota havia entrat i, sens dubte, si existís la possibilitat de defensar en un judici, en algun lloc on imparteixin justícia que el tercer gol d’ahir, el de César Montes, que salta netament i impecablement i roba la cartera a un sobradet Mamardaixvili, és gol, aquest cas el guanyaria fins i tot el pitjor advocat del món. Bé, n’hi ha prou amb haver utilitzat el VAR. Només això.

És, sí, ho entenc, l’excusa del mal estudiant, però fins i tot els mals estudiants mereixen aquesta última oportunitat: 4 de juny, RCDE Stadium, 21.00 hores, Espanyol-Almeria. Però el gremi arbitral va ser l’últim clau. I, creguin-me, aquest és un descens perillós, perquè de la Segona Divisió només es reneix amb un projecte totalment renovat. I això, amb un traductor al capdavant, no sembla missió fàcil.

Temes:

Andá pallá bobo

Inicia sessió 0 Comentaris

Aquest amo llunyà

L’Espanyol, a Segona: causes, reaccions i conseqüències del descens periquito

Primer fiasco de Ramis: un Espanyol sense idees hi torna a Oviedo