Parlen els periquitos: «Chen Go Home», per Jose Real

Ho han aconseguit estimats lectors. Ens volien a Segona i se n’han sortit. Posant, això sí, molt, moltíssim de la nostra part després d’una temporada a què em costa posar-li algun tipus de qualificatiu. Desastrosa, lamentable, terrible, dolorosa. Els deixo a vostès tan poca agradable elecció.

Ens volia a Segona Domingo Catoira. Director esportiu periquito a qui li queda enormement gran elcàrrec i que s’hi aferra pels milers d’euros que cobra. José Carlos Lazo, Pierre-Gabriel, Dani Gómez. L’acudit s’explica sol. Per no parlar de la gestió de RDT. Ha aconseguit que l’arxicriticat Rufete, el seu antecessor, semblés el Monchi de la primera etapa al Sevilla FC. Gairebé res.

Una planificació esportiva desastrosa amb un pressupost que ens donava, com a mínim, per ser en una zona absolutament tranquil·la de la classificació. No s’ha de ser gaire eixerit per observar que teníem una línia defensiva que per les seves característiques no podia sortir des de darrere jugant la pilota, un migcamp completament oposat a la defensa que volia ser protagonista a través de la pilota i un atac que necessitava jugar molt a prop de la porteria rival per rendir i que per les particularitats de l’equip ho havia de fer a 30 metres de l’àrea. ¿El motiu? No teníem cap extrem amb cara i ulls que servís de nexe entre la medul·lar i dos dels futbolistes més determinants de l’equip com Joselu i Braithwaite. No era tan complicat compensar aquesta plantilla, Domingo.

Ens volia a Segona Diego Martínez. Un entrenador avalat per tot l’espanyolisme, amb plens poders dins el vestidor. Unes expectatives realment altes que es van quedar en un discurs superficial i repetitiu que ningú es va acabar creient. Una proposta de joc tossuda i insulsa que no va aconseguir treure partit d’una plantilla que després de l’arribada de Luis García s’ha pogut comprovar que podia jugar a una altra cosa i aspirar a cotes més altes que una paupèrrima salvació de categoria. Quina llàstima aguantar tant temps el tècnic gallec. Si l’asturià hagués arribat abans estic segur que estaríem en una situació completament diferent.

Ens volien a Segona els poders fàctics del futbol. No és normal que una Lliga que presumeix de ser una de les millors del món tingui un VAR i uns àrbitres tan absolutament esbiaixats. Sense entrar en decisions estranyes que hem patit durant tota la temporada i que donaria per escriure un altre article, només quedant-nos amb els últims dos partits contra l’Atlètic i el València, el RCDE hauria de tenir 4 punts més i estaríem depenent de nosaltres mateixos per mantenir-nos a Primera Divisió. Un autèntic escàndol que espero quedi solucionat als despatxos, lluitant fins al final. Costi el que costi.

Ens volia a Segona Chen Yansheng. Ningú entén què pretén el màxim accionista periquito. No inverteix, tampoc ven. Nou entrenadors en set anys. Els CEOs, alguns de dubtosa professionalitat, venen i van. Per poder «governar» a 10.000 km de Barcelona és vital envoltar-te de professionals solvents i l’empresari xinès no ho ha fet. La seva mà dreta i única persona de confiança, Mao Ye, a banda de ser un pèssim representant institucional que no ha sabut donar la cara ni defensar l’espanyolisme en cap moment, tampoc ha volgut transmetre a Chen una radiografia real de la greu situació esportiva i institucional que estava patint el club.

Notícies relacionades

La guillotina de Chen Yansheng a l’Espanyol: els seus 10 entrenadors en 8 anys

L’Espanyol s’encomana a un altre exmadridista: Ramis, el bioquímic que va substituir Zidane

Fan falta molts canvis en aquest nou RCDE. Un nou projecte que passi per Luis García i Sergi Darder (si ell vol). Fitxatges que sumin i que no ocupin un simple forat a la plantilla gràcies a un director esportiu competent que prengui les decisions correctes i ens ajudi a créixer. Una gestió del planter que recuperi el prestigi que teníem fa uns anys i representants institucionals que sàpiguen defensar el club quan sigui necessari, amb pes davant LaLiga, l’estament arbitral i els altres clubs.

Molta feina i inversió econòmica que algú commíster Chen no pot emprendre. Així que sisplau, vengui el club, deixi’l en mans de persones vàlides i deixi de posar pals a les rodes. Chen Go home.