L’Espanyol és l’ovella negra de Catalunya

La rivalitat entre equips de la mateixa ciutat o comunitat sempre ha existit, i ja ho hem vist amb el Sevilla i el Betis o el Reial Madrid i l’Atlètic de Madrid, però quan això ho extrapolem a Catalunya de vegades es passa una línia vermella. És precisament el que veiem amb l’Espanyol, que –almenys des que tinc ús de raó– sempre ha sigut l’ovella negra de Catalunya, o almenys ens han tractat com a tal.

¿Quantes vegades hem vist comparacions amb el Barça dubtant de la ‘catalanitat’ del club blanc-i-blau? En moltes ocasions, la percepció és que els pericos odiem Catalunya i fins i tot he arribat a sentir que som ‘anticatalans’. Però llavors l’Espanyol odia Catalunya, ¿o és Catalunya la que odia l’Espanyol? Jo crec, vist des de dins i segons la meva opinió, que som més a prop de la segona opció que de la primera.

És cert que tots els clubs tenen part d’aficionats que polititzen el futbol, alguns més d’esquerres, alguns més de dretes... fins i tot hi ha petites minories amb ideologies menyspreables (que no representen el club), però això no passa només amb l’Espanyol: el Barça també els té i no deixa de ser «menys català» per això.

L’Espanyolsón els grans que veuran el seu equip com de costum, que s’han adaptat al canvi d’estadi i de ciutat, també són els adults que fan un forat a la seva agenda per poder anar a animar el seu equip i poder portar els seus fills petits perquè s’enganxin al club, i també són els joves que han abandonat la idea de pertànyer a un equip gran i s’han fidelitzat amb l’Espanyol ja sigui per costum familiar o per afecció i carinyo a l’històric club. No ens quedem únicament amb la imatge ultra, sisplau.

Al cap i a la fi l’únic que importa és l’esport i el respecte, ¿o potser no han vist els amics aficionats de l’Osasuna que es van parar a veure un Cadis-Almeria? Per a mi és el perfecte exemple d’amor i respecte envers el futbol. Sisplau, no feu penedir-me de la meva alegria quan vaig veure que el Girona ascendia a Primera.

«Filial del Madrid»

Però la pallissa que rebem els de l’Espanyol va més enllà de la qüestió del «catalanisme». Hi ha persones que diàriament fuetegen els pericos (ja sigui a l’escola, al carrer o via xarxes socials) i que s’alegren que estiguem a Segona quan clarament som un club de Primera. Ningú desitjaria que un València o un Sevilla tingués la mala sort de caure a la Segona Divisió, ¿no?

Aquest tipus de menyspreu al petit i feble no passa amb altres clubs catalans com el Girona. Ah, però com que aquest sí que el considerem català llavors sí que el respectem, ¿no? Molt ens titllaran de filial del Madrid, però jo em sé de seguidors del Girona que tenen la samarreta blaugrana a l’armari esperant, o si no només cal donar un cop d’ull a l’anunci d’Estrella Damm (patrocinador de l’Espanyol durant gairebé 30 anys, per cert). Al final sembla que tot es resumeix en supremacisme culer. Ah, per cert, l’Espanyol es va fundar un any abans que el Madrid, així que seríem un filial que veu el futur... una cosa rara, ¿no?

El club de Catalunya amb més catalans

¿Recorden quan Trias va dir quetenir un net de l’Espanyol era una desgràcia, o quan el propietari del grup audiovisual Mediapro Jaume Roures afirmava públicament que el Girona era el segon club de Catalunya i que havia ajudat «en la mesura possible» beneficiar tant el Barça com el Girona? Doncs això, que a Catalunya això només passa amb l’Espanyol.

Malgrat tot això, continuem sent l’equip català amb més abonats fins i tot estant a Segona. I això no és tot, aquesta temporada som l’equip català professional amb més jugadors nascuts a Catalunya en plantilla, amb un total de 10 jugadors pericos davant els 4 del Barça i els 5 del Girona. ¿Qui parlava de ‘catalanitat’?

És més, seguint les dades recopilades pel periodista esportiu Roger Requena, durant aquestes últimes 23 temporades l’Espanyol ha tingut de mitjana un total de 12,9 jugadors catalans en plantilla, mentre que la mitjana del Barça descendeix els 8,8 jugadors i el Girona als 7,3. «El club professional amb més catalans del segle XXI es diu Espanyol», argumenta.

Millor època de la història de futbol català

Millor època de la història de futbol català«Si el Barça va primer i el Girona segon, i l’Espanyol és a Segona Divisió... ¿estem parlant de la millor època de la història de futbol català?». Aquest tuit s’ha fet molt viral aquest cap de setmana, però el desmuntarem objectivament d’una manera molt ràpida: ¿Estaríem en la millor època de la història del futbol català si dels tres equips catalans que l’any passat eren a Primera un és a Segona? Fàcil, jo crec que no. L’ideal seria si els tres equips fossin a Primera i competint a dalt de la classificació. Però al que anàvem, que l’Espanyol és «anticatalà» i va «contra Catalunya», aparentment.

¿Què passaria si tot fos al revés? Rar se’m faria menysprear algú que va amb la samarreta o la motxilla del Girona, la veritat (o almenys no és el comú). També ho seria veure comentaris negatius, ‘hooligans’ a part, cap als aficionats que veuran un partit del Girona amb l’equipament (o sense ell), o de nens petits que segueixen la tradició dels seus pares i avis de ser del Girona.

Notícies relacionades

L’Espanyol s’encomana a un altre exmadridista: Ramis, el bioquímic que va substituir Zidane

L’Espanyol destitueix Luis García

Cada vegada estic més convençuda que som l’ovella negra i, per llàstima ja ens hem acostumat a aquest menyspreu constant. Mil vegades m’han dit que llàstima que el meu avi fos de l’Espanyol i que el meu pare el seguís, perquè m’han inculcat la «maledicció» de ser uns «desgraciats que no guanyen res». ¿I què?

¿Se’ls acudiria preguntar a un aficionat de la Reial Societat per què no és del Bilbao, si guanya més coses o és més gran? ¿O a un Atlètic de Madrid - Madrid, un Girona - Barça, un Vila-real - València o un Llevant - València? No, ¿oi? Òbviament, existeix una rivalitat i hi haurà faltes de respecte i moments de tensió, però no es creuarà la línia vermella. Una cosa és rivalitat i l’altra és l’odi i la pallissa constant.