Dades comarcals
Més atur i més contractes temporals: radiografia de la bretxa de gènere laboral al Baix Llobregat
Entre les 10 ciutats amb més bretxa salarial de l’àrea metropolitana, 7 són del Baix Llobregat, i Sant Feliu de Llobregat (37,7%) és la que encapçala la llista
Aquest cap de setmana se celebra a Cornellà el 6è Congrés de Dones del Baix Llobregat, la trobada anual sobre reptes amb perspectiva de gènere a les ciutats de la comarca
Noves formes de treball, mercat irregular o la bretxa de gènere en l’àmbit laboral són alguns dels temes que es tractaran aquest cap de setmana al 6è Congrés de Dones del Baix Llobregat. La cita, organitzada pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, tindrà lloc a l’Auditori de Cornellà, on hi haurà diferents ponències, com una enfocada en l’àmbit laboral de les dones i les oportunitats laborals que tindran en el futur.
Però ¿com és la situació laboral quant a igualtat de gènere al Baix Llobregat? Les últimes dades comarcals, aportades pel CC del Baix Llobregat juntament amb l’Observatori de Gènere Metropolità del Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), indiquen que hi continua havent una latent bretxa de gènere en l’àmbit laboral al Baix Llobregat.
Esplugues, la ciutat on hi ha més pes de dones actualment treballant
Al Baix Llobregat la taxa d’ocupació masculina supera la femenina, mentre que també hi ha més dones registrades a l’atur que homes. En aquest cas, Esplugues de Llobregat se situa com la ciutat de la comarca amb més pes de dones que es troben actualment treballant (49,5%). Segons les últimes dades publicades el juny del 2022 de l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, la ciutat de 46.777 habitants –52% dones– té només 181 homes més afiliats a la SS que dones.
La seva ciutat veïna, Sant Just Desvern, compta amb les mateixes dades respecte a la població ocupada (49,5% dones ocupades), tot i que es pot destacar que Sant Just té menys del doble de població que Esplugues.
El total del pes de població ocupada al Baix Llobregat és del 47,1% de dones afiliades a la SS, dades similars a les grans urbs de la comarca, com Cornellà (47,1%), Sant Boi (46,9%) i Viladecans (46,7%). En canvi, els municipis del nord de la comarca són els que presenten una més baixa densitat de dones afiliades de la comarca, com Sant Esteve Sesrovies (43,8%).
La formació en estudis tecnològics
La formació professional (FP) es considera una de les portes d’entrada en el món laboral amb opcions a ocupació de qualitat. A tota l’àrea metropolitana de Barcelona, durant el curs 2020-2021, més homes (el 52,3%) que dones van cursar una FP. Tot i que Esplugues se situa com el municipi on hi ha més presència de dones en les FP (68,4%) a tot l’AMB, seguida de Viladecans (56,5%) i Sant Joan Despí (58,5%).
No són dades aïllades només que s’impliquin en les FP, sinó que també es pot observar com el nivell formatiu de dones matriculades en estudis de tecnologia relacionats amb la indústria 4.0, en sectors amb un nivell de qualitat més gran en la feina, és més baix. Segons Lucía López, tècnica en l’OCBL i experta en la bretxa de gènere en l’àmbit laboral del Baix –que participarà aquests dies al 6è Congrés–, «és un constructe social el no despertar la vocació tecnològica entre les dones», tot i que actualment s’estan «fent passos endavant», afirma López.
Municipis com Esplugues durant els últims anys han acollit diferents projectes per «despertar la vocació» de les dones en l’àmbit científic, com la iniciativa impulsada el 2019 ‘+Dones3 (Ciència, Talent i Tecnologia)’ o el centre de recerca i innovació Citilab de Cornellà, on es pretén que la majoria de les formacions que fan les imparteixi una dona, i que assisteixin dones del camp tecnològic a les activitats i tallers.
Les dones concentren un més alt nombre de contractes de treball de jornada parcial i rotació laboral
En quatre municipis de la comarca, els contractes registrats per dones se situen per sobre del nombre de registrats per homes, mentre que en 10 municipis els contractes temporals i de jornada parcial registrats per dones són més que els registrats per homes. Entre aquestes ciutats es troben grans urbs com Esplugues, Viladecans i Sant Boi. Això es tradueix en el fet que les condicions laborals de les dones són més precàries, compten amb una taxa de temporalitat superior i una rotació laboral més gran.
A més a l’àrea metropolitana, de les set primeres ciutats amb més bretxa salarial del territori, sis són del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat (bretxa del 37,7%, una diferència entre el salari anual de 16.1777 euros) i Gavà (26,9%), encapçalen la llista, seguides de Sant Cugat (Vallès Occidental), Cornellà (24,9%), Esplugues (24,9%), el Prat (24,1%) i Viladecans (22,2%).
Polítiques locals que recolzin la continuïtat laboral de les dones
«Perquè les dones es desenvolupin en el mercat laboral de manera continuada, es necessiten més polítiques locals», afirma Lucía López. I és que, en la majoria de casos, les dones pateixen en la seva vida una aturada en la seva carrera professional, que correspon al moment de ‘cures’ cap a persones grans o nens petits.
A la comarca hi ha certes polítiques que recolzen i faciliten espai i temps perquè aquestes ‘cures’ no suposin un impediment en el progrés de la carrera professional d’una dona. Sense anar més lluny, el mes passat, Viladecans va anunciar l’Espai Concilia, un espai amb l’objectiu que les famílies del municipi «poguessin conciliar la vida laboral i familiar», i poder deixar els fills en un lloc segur i de manera accessible.
Esplugues, en el seu cas, va ser una de les ciutats pioneres a impulsar el Pla d’Igualtat Local –el 2014–, que va ser un dels primers a posar-se en marxa en àmbit municipal. Un dels principals objectius era «promoure una redistribució equitativa de les feines i dels temps», i impulsar mesures que «afavoreixin la conciliació de la vida personal, laboral i familiar».
Més notícies d’el Baix Llobregat a EL PERIÓDICO
