El ‘transbord’ més curt entre el ‘bicing’ de BCN i el metropolità: 14 minuts a peu

Mentre no arriben aquestes estacions d’intercanvi, les ubicacions de les quals estan planejades en zones limítrofes de la capital amb ciutats del seu entorn (la Ciutat de la Justícia i Collblanc amb l’Hospitalet de Llobregat; Baró de Viver amb Santa Coloma de Gramenet; o Zona Universitària amb Esplugues de Llobregat, per exemple), la connexió entre l’última estació de ‘bicing’ metropolità (de les noves, la ubicada més a l’est) i la primera de les estacions del ‘bicing’ barceloní (el que està més a l’oest de la capital) són catorze minuts a peu.

D’oest a est, el trajecte comença en el número 20 de l’avinguda d’Ahrensburg d’Esplugues, just al costat de l’Hospital Sant Joan de Déu. Allà està ubicada l’estació de ‘bicing’ metropolità de moment més pròxima –deixarà de ser-ho quan s’inaugurin les de l’Hospitalet– a una estació de ‘bicing’ barceloní, concretament la del número 9 del carrer del Gran Capità, a nou minuts a peu del metro de Zona Universitària.

Els catorze minuts caminant que separen els dos punts és en l’actualitat el ‘transbord’ més curt entre els dos serveis de ‘bicing’. De fet, en aquesta mateixa zona, específicament en el número 25 del carrer de John Maynard Keynes, està previst que s’ubiqui una de les ‘estacions-pont’, la qual fomentarà el trasllat amb bicicleta d’Esplugues a la capital i viceversa.

«A les nostres mares els interessa el bicing metropolità»

A l’estació de ‘bicing’ metropolità d’Esplugues, la de l’Hospital Sant Joan de Déu, certament desangelada ja que la pluja no acompanya, tres nois es mostren interessats pel nou servei metropolità. Es diuen Noel Enrique (15 anys), Arán (14 anys) i Oleguer (15 anys) i són alumnes del Col·legi Alemany de Barcelona.

«A les nostres mares els interessa el bicing metropolità perquè diuen que va més ràpid que el bus», expliquen els nois, que són usuaris habituals de bicicleta i valoren positivament la futura connexió de Barcelona amb ciutats metropolitanes com Esplugues a través del nou servei.

El ‘transbord’ de catorze minuts a peu –segons Google Maps i confirmat cronòmetre en mà– transcorre per les instal·lacions del Sant Joan de Déu, a mig minut de l’esmentada estació d’Esplugues, i recorre el pendent que dona a la Ronda de Dalt.

Una vegada creuada la Ronda de Dalt per l’avinguda d’Esplugues, els grups de nois de la zona alta de Barcelona que surten al migdia de l’institut, per exemple de l’Institut Pedralbes, s’amunteguen als carrers.

Seguint l’estela de les pinyes de joves barcelonins es transita l’avinguda fins a arribar al carrer Gran Capità de Barcelona, que en el seu número 9 nia el ‘bicing’ barceloní més pròxim a l’estació metropolitana del Sant Joan de Déu. Allà agafa una bicicleta el Pol (22 anys), que va direcció al Camp Nou i diu no tenir intenció «de moment» d’abonar-se al servei metropolità.

«Una oportunitat» per a les ciutats metropolitanes

La posada a punt de l’AMBici costa 40,5 milions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El finançament s’apuntala amb 7,2 milions procedents dels fons europeus anticrisi Next Generation, destinats a la compra de bicicletes i parades.

Notícies relacionades

Esplugues presenta les noves incorporacions al cos de la Policia Local i demana més agents de Mossos

Mor un treballador després d’un accident a les obres de la històrica fàbrica Montesa d’Esplugues

A l’octubre, el llavors primer tinent d’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, va definir el servei entre la capital i les ciutats del seu entorn «com qui canvia de bus a metro o de metro a ferrocarril». Al seu torn, Collboni es va comprometre a estudiar fórmules per arribar a «una integració» més gran en el futur entre els dos models de bicicleta compartides.

Per la seva banda, les responsables polítiques consultades, des de l’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz, a l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, passant per la tinenta d’alcalde de Cornellà Emilia Briones, coincideixen que l’arribada del ‘bicing’ metropolità suposa a les seves ciutats «una oportunitat». Tant en termes d’intermodalitat del transport públic com de mobilitat sostenible amb Barcelona com a aliada.