Salut i comunitat: el paper de l'esport en el benestar de les dones

Més enllà dels seus beneficis físics, l'esport és una eina integral que millora la qualitat de vida de qui el practica, ja que no només enforteix el cos, sinó que també proporciona benestar social i psíquic, oferint oportunitats per interactuar en comunitat i alleujar les tensions, gestionant de forma més efectiva els reptes diaris.

L'esport és un fenomen en constant creixement. L'enquesta sobre activitat física i esportiva a Catalunya mostra que el 48% de la població major de 16 anys de la província de Barcelona el practica en alguna de les més de 4.500 instal·lacions esportives o bé en el medi natural (platges, boscos, etc.) de la província. No obstant això, el 40% de les dones no practiquen cap activitat física en comparació amb els homes, es registren menys llicències femenines en l'esport federat i existeix, en general, una menor participació de la dona en estructures esportives professionals (24% de dones enfront del 76% d'homes).

Davant aquest escenari, la Diputació de Barcelona assisteix, acompanya i coopera amb les entitats locals de la província de Barcelona amb la missió de contribuir a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania mitjançant l'impuls de la pràctica esportiva, el manteniment de la seva xarxa d'instal·lacions i la innovació dels serveis esportius municipals. I, específicament per al públic femení, impulsa Dones i Esport, una línia d'actuació destinada a promoure programes d'activitat física continuada i lluitar contra el sedentarisme. Incorporant la perspectiva de gènere, pretén aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes, tant pel que fa a l'increment de l'activitat esportiva, com a la incorporació de les dones en les estructures directives professionals de l'ecosistema esportiu.

El programa consta de 3 tipus de recursos: Econòmics, que consisteixen en ajudes als municipis per a l'organització d'activitats esportives prioritàriament per a dones. Tècnics, amb assistència i acompanyament en l'elaboració de la documentació obligatòria per als municipis: el pla d'igualtat de gènere en l'activitat física i l'esport local, i el protocol per abordar violències masclistes en equipaments esportius municipals. I materials, de suport a l'organització d'esdeveniments esportius per a dones. 311 municipis de la província poden optar als recursos, als quals també s'afegeixen les diferents jornades formatives que s'organitzen, com la Jornada sobre la igualtat de gènere en l'esport, i diferents seminaris i cursos.

Són moltes les dones que es beneficien d'algun dels programes esportius oferts per la Diputació de Barcelona en la seva xarxa d'instal·lacions i serveis municipals. Participants de les diferents disciplines comparteixen el seu testimoni:

Ball esportiu en cadira de rodes – Luisa Huidobro

Als 14 mesos, just quan començava a caminar, la Luisa va patir poliomielitis i des de llavors està en cadira de rodes. Això no li ha impedit fer esport, i ha jugat a bàsquet en cadira de rodes durant tota la seva joventut. De fet, va ser estar embarassada i no la cadira el que va fer que es perdés els Jocs Paralímpics de Barcelona 92 quan molts dels seus companys d'equip sí que van ser seleccionats per a la selecció espanyola. Tot i no formar part d'això, se sent orgullosa d'haver estat rellevista de la torxa paralímpica.

Ja amb dos fills, la Luisa va entrar en contacte amb la disciplina que ara practica, el ball esportiu. Juntament amb el seu marit és diverses vegades campiona de Catalunya i d'Espanya en aquesta modalitat i recentment han aconseguit la tercera posició en la competició Dutch Para Dance, organitzada als Països Baixos per la World Para Dance Sport.

Futbol femení federat – Elisabet Navarlaz

L'Elisabet té 38 anys i dues filles. Sempre havia jugat a futbol, però des de fa un any és jugadora i ajudant d'entrenadora del primer equip federat de noies gitanes d'Espanya. El Club de Futbol Tramontana de La Mina és un refugi enmig d'un entorn difícil. Tothom coincideix a afirmar que els nens estan millor dins del club que en qualsevol altre lloc.

L'Elisabet diu que s'ha avançat, però encara no és fàcil que les noies gitanes juguin a futbol, perquè han de vèncer molts prejudicis. La visibilitat que ha aconseguit l'equip els ha ajudat a superar barreres, tot i que encara queda molt camí per recórrer.

Matronatació – Aida Cortés

L'equip de matrones de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva ha dissenyat un programa d'activitat física a l'aigua per a les dones embarassades que ja han arribat a l'últim trimestre de gestació. Una iniciativa amb la qual es busca incrementar els parts fisiològics i millorar la qualitat de vida de les gestants.

Són sessions de 45 minuts que es realitzen un cop per setmana, i en les quals es treballa la flexibilitat i l'elasticitat de la musculatura pèlvica, la respiració, la coordinació i la força gràcies a la ingravidesa i la flotabilitat, que permeten l'execució amb menys risc de càrrega a les articulacions. L'Aida Cortés es va unir a l'activitat per recomanació de la seva llevadora i ara assegura que és el seu dia preferit de la setmana. "Es fa molta comunitat i és súper beneficiós", diu.

Gimnàstica dirigida – Mari Carmen Carbó

L'Ajuntament de Cornellà va atorgar l'any 2017 el premi Dona i Esport a la Mari Carmen per la seva participació en el programa Vine a fer esport salut! Mai abans s'havia interessat per l'esport, però en jubilar-se, després de tota una vida com a professora, hi va trobar una alliberació de la rutina i una sortida dels espais habituals de la llar.

El programa porta ja 12 anys en funcionament i ha anat creixent fins a arribar als gairebé 625 participants que acumula avui dia. La Mari Carmen destaca que els beneficis de la gimnàstica dirigida no són només físics sinó sobretot emocionals. "Les trobades al parc són una forma de fer xarxa relacional, i per a moltes dones grans que han passat la seva vida lligades a les tasques domèstiques i a la cura dels fills, l'esport representa una manera de tenir espais propis, d'iniciar noves amistats i, en definitiva, alliberar-se", explica.

Defensa personal femenina - Judit Sánchez

L'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès, amb el suport de les àrees d'Igualtat, Feminismes i LGTBI+ i d'Esports, va posar en marxa l'any 2021 un curs de defensa personal femenina. La part tècnica està a càrrec del Club Judo Bigues i Riells i es realitza al gimnàs de l'escola Bertí en dos torns, un dirigit a noies i un segon per a dones adultes.

La Judit és metgessa, i la seva feina resulta sovint estressant. Fa tres anys va arribar al programa de Defensa Personal Femenina buscant alguna activitat que pogués conciliar amb el seu horari i que l'ajudés a alliberar la tensió i la càrrega de la feina i la família. Ella mai havia estat gaire esportista, però ara practica arts marcials i defensa personal perquè li aporta seguretat i empoderament, però sobretot representa el seu moment de desconnexió de la setmana. "Les dones hem de fer esport per a nosaltres mateixes, perquè sigui el nostre moment", diu.

Tir amb arc – Ramona Sanz

Una de les seqüeles més freqüents després d'una operació de càncer de mama amb extirpació del pit i ganglis és el limfedema, manca de drenatge que provoca l'acumulació de líquid al braç, que s'infla i fa mal. Un estudi recent de l'hospital Infanta Leonor de Madrid ha demostrat que practicar tir amb arc ajuda a reduir aquests efectes i a millorar l'estat de les dones que ho practiquen.

Notícies relacionades

Espanya aspira a arribar al cim de les 22 medalles de Barcelona 92

Amb el projecte Fletxes per l'esperança, el Club de Tir amb Arc Les Franqueses posa en marxa aquest programa perquè les dones afectades de càncer de mama puguin practicar aquest esport, que ajuda a millorar la circulació limfàtica gràcies a la contracció i relaxació dels músculs. El tir amb arc ajuda, a més, a reduir l'estrès, fomenta l'equilibri emocional i millora la qualitat de vida de les dones que ho practiquen, ja que se senten part d'una dinàmica de grup amb pacients en la seva mateixa situació.

La Ramona Sanz va participar en aquest programa i no pot estar més satisfeta. Per a ella, el més dur no va ser el tractament oncològic, sinó la recuperació. Es va sentir "com si no valgués res, com si no pogués fer res", explica. El tir amb arc no només la va ajudar físicament, sinó també mentalment. I no imaginava que se li donaria tan bé. Va tornar a sentir-se útil i empoderada. Ara, la Ramona diu que no pararà fins a competir.