Espanya aspira a arribar al cim de les 22 medalles de Barcelona 92

Perquè aquelles 22 medalles guanyades en l’única edició espanyola de la història de l’olimpisme continuen sent el cim més alt mai trepitjat pel nostre esport. En les dues anteriors edicions, Rio i Tòquio, el compte es va frenar en 17, el terra des de la caiguda a 11 a Atlanta 96. Tornar a tocar aquell sostre, fins i tot superar-lo, ha sigut l’objectiu perenne en les vuit edicions dels Jocs que separen aquella cita de Barcelona d’aquesta a París.

No pas menys de 40 esportistes o equips espanyols gaudeixen d’arguments per defensar la seva candidatura a anar-se’n de París amb algun metall penjat del coll.

En esports d’equip, històric graner de metall espanyol, el futbol femení és la gran favorita a l’or, després d’un curs de somni que va arrencar amb la victòria en el Mundial, i el futbol masculí es veu també al podi. Una cosa similar passa amb els dos equips de waterpolo i amb l’handbol masculí, amb menys opcions aquí per a elles. Rascar medalla en bàsquet o hoquei, en canvi, seria una sorpresa.

Piragüisme i vela

En l’atletisme, el triple salt i la marxa seran els principals focus d’atenció, amb Orlando Díaz i Ana Peleteiro en la primera de les proves, i Álvaro Martín, María Pérez i el relleu mixt en la segona. Somiar amb més d’un or en l’esport rei dels Jocs no és una quimera. Atenció també amb Mohammed Ataoui als 800 metres. En els altres dos grans esports, les mirades se centren en Hugo González (natació), l’equip de gimnàstica rítmica i Ray Zapata, que defensa la seva plata de Tòquio.

El piragüisme serà, com de costum, un altre esport sòlid per a Espanya. El K4 de Craviotto, Cooper, Arévalo i Germade, les dues parelles de K2 i Antía Jácome tant en el C1 com en el C2 amb María Corbera aspiren a medalla, igual com Maialen Chourraut en eslàlom. En el C2 masculí Domínguez-Moreno també estarà amb seguretat en la lluita.

Notícies relacionades

Salut i comunitat: el paper de l'esport en el benestar de les dones

Una cosa similar es pot dir de la vela, l’esport més premiat de la història de l’olimpisme espanyol, amb no pas menys de tres embarcacions amb opcions: Xammar-Brugman (470), Echegoyen-Barceló i Botin-Trittel (49er). Sense sortir de l’aigua, el duo de natació artística (Tió-Ozhogina) i María de Valdés en aigües obertes figuren a les travesses. Una altra font de múscul espanyol apunten a ser els esports de contacte. Adrián Vicente i Adriana Cerezo en taekwondo; Niko Shera, Fran Garrigós i Trisani Mosakhlishvili en judo; i Enmanuel Reyes, José Quiles, Laura Fuertes i Ayoub Ghadfa en la sempre impredictible boxa tenen opcions d’aconseguir medalla.

Les pistes de Roland Garros seran un dels grans focus d’aquests Jocs, gràcies sobretot a la parella que formen Rafa Nadal i Carlos Alcaraz. El murcià, a més, és el gran candidat a l’or individual, més encara després de la baixa de Sinner. Carolina Marín (bàdminton) i Jon Rahm (golf) són dues altres grans figures internacionals amb serioses opcions de metall.