El Madrid guanya el Barça per primera vegada en la seva història i li recorda que no és immortal (1-3)

El Reial Madrid ha guanyat el Barça. Davant la seva gent i a casa. Li ha recordat que no és immortal i que els partits, tot i que es pateixin, no sempre es guanyen. Ha sigut un dia gris, al cel i al cap de les blaugranes. Un cop desconcertant i perillós. El duel més igualat en la història dels clàssics s’ha decantat cap al conjunt blanc i un Barça desmillorat i perdut ha viscut la seva primera derrota contra el Madrid (1-3).

Cata demanava que el Reial Madrid vingués a competir. Ho han intentat, sobretot en la primera part, i han acabat guanyant. Les d’Alberto Toril han tingut més la pilota que en altres ocasions i han assetjat la portera blaugrana. Però el poc perill general sempre quedava contrarestat per la mallorquina. Ha sigut un dels clàssics més igualats de la història. Una pressió molt intensa ha asfixiat en alguns moments el Barça, que ha tardat poc a trobar la tecla per superar-la i crear joc.

35.812 espectadors

Amb ocasions per les dues bandes, el partit ha sigut trepidant. No només pel ritme, sinó per la quantitat de detalls davant una afició que ha omplert l’Estadi Olímpic de Montjuïc (35.812 espectadors).

Malgrat l’intercanvi de xuts, el marcador mantenia el resultat inicial. El Barça estava amb 10 mentre Caroline Graham Hansen, amb un gest estrany al genoll, estava sent atesa a la banda. El Madrid ha aprofitat la reubicació blaugrana per treure ràpid i beneficiar-se de la inferioritat numèrica de les locals.

Els codis no els compren els milions, ha quedat clar. Segons després, Moller ha servit una centrada que Alba Redondo ha rematat de cap i ha superat Cata Coll. En tan sols 3 dels 19 clàssics disputats, l’equip blanc havia aconseguit posar-se per davant en el marcador.

Xiulada a l’estadi

Una sonora xiulada ha inundat el Lluís Companys. Aitana demanava calma, i Pajor animava les seves companyes. Alexia es mirava la celebració blanca arrufant les celles. Han marxat al descans perdent i el ja per si mateix matí s’ha congelat una mica més.

El desconcert ho ha ennuvolat tot. Les intencions del Barça, que a mesura que han passat els minuts s’han anat diluint, i les ocasions, cada vegada més erràtiques. La nuvolada que amenaçava l’estadi culer també s’ha colat al cap de les futbolistes de Pere Romeu. Estaven inconnexes i precipitades, amb una urgència que no les deixava crear. Buscaven el gol, amb certa ansietat, i s’han oblidat que el seu futbol és la millor via per trobar-lo.

Pluja i calamarsa

Han optat per la verticalitat i han utilitzat les bandes per buscar l’encert. Mapi León s’ha col·locat a la banda esquerra. Des d’allí ha enviat una pilota bombada i llarguíssima. Caroline Graham Hansen ha remat amagant-se malgrat saltar. Ha entrat neta per desencadenar la bogeria. Amb els braços oberts ha recorregut de tornada el camí fins al mig del camp. Alexia ha esprintat per recollir la pilota que descansava per fi a la xarxa. Quan la pilota ha tornat a rodar, ha començat a granitzar.

Notícies relacionades

El Barça fulmina el seu equip femení de bàsquet: "És un cop dur"

El Barça surt airós d’un derbi català amb incidents a les grades (0-2)

El Barça s’ha trobat més còmode. Li ha donat una mínima pausa que els ha permès créixer. Recuperant els moments més lúcids de la primera part, el Barça s’ha instal·lat davant l’àrea blanca. Les han assetjat, una vegada i una altra. Les han marejat, però el Madrid s’ha mantingut fort. No s’havien vist en una situació igual. L’àrbitra ha anul·lat el gol de Jana que suposava el 2-1 per un fora de joc inexistent de Graham Hansen en la jugada.

Aleshores el Barça s’ha quedat congelat. En ple xàfec s’ha desfet. I el Madrid ha aprofitat la seva única ocasió. Caicedo ha centrat i Weir ha rematat. S’ha fet el silenci a Montjuïc, on només se sentia l’aigua xocar contra el terra. La desorientació ha sigut màxima i, en ple afegit, Weir ha marcat el definitiu 1-3. El resultat ajusticiava les blaugranes en el lluminós mentre marxaven de la gespa. S’han quedat juntes, capbaixes, al mig del camp. El cop costarà temps de digerir, no només pel resultat, sinó també per la imatge que ha donat l’equip.