BÀSQUET
L'Akasvayu es corona a Europa al guanyar la Copa FIBA
L'equip de Pesic conquista el segon títol de la història del club gironí
AKASVAYU GIRONA-79AZOVMASH-72
Amb patiment, amb suor i amb llàgrimes finals, que és com més bon gust tenen els títols, l'Akasvayu es va coronar ahir a Europa amb la Copa FIBA, davant la seva pròpia afició. Per als seguidors es tracta del tercer títol en importància en l'ordre del bàsquet, però per al públic de Girona, que va abarrotar el pavelló de Fontajau, va tenir un regust tan dolç com si es tractés de l'Eurolliga.
El bàsquet de Girona només tenia un altre títol al palmarès: la Lliga Catalana conquistada aquesta temporada davant el Barça, així que es tracta d'un any gloriós que passarà a la història del club. En poc temps, Svetislav Pesic ha portat l'Akasvayu al cim, com va prometre a l'arribar. Des de la llotja, Josep Amat, l'amo de la immobiliària Akasvayu, s'ho mirava tot fent cara de felicitat. Fa dues temporades va aterrar com un cicló i en aquest temps ha revolucionat el món de la cistella i ha col.locat Girona al mapa.
MCDONALD VA MARCAR DIFERÈNCIES
El d'ahir va ser un partit amb tots els ingredients que amaneixen una final. Va tenir moments d'emoció, minuts gloriosos de l'Akasvayu i instants d'angoixa quan l'Azovmash, decidit a evitar el seu paper de convidat de pedra, es va situar els últims quatre minuts igualat al marcador (74-74). I també va tenir un heroi, com totes les bones històries que es preïn. Va ser Ariel McDonald, el veterà base de l'equip gironí, que va marcar diferències amb els seus 25 punts i va ser escollit millor jugador del partit (MVP).
McDonald va assumir ràpidament el paper d'estrella, cosa que va alleujar l'Akasvayu, que va veure com el partit no pintava tan fàcil com auguraven els pronòstics. Al contrari, quan es va iniciar la final, l'Azovmash va presentar les seves credencials d'esgarriacries. Els ucraïnesos, que ja es van desfer del Virtus Bolonya a les semifinals, cosa que va sorprendre a tothom, no van trigar a demostrar que són un equip amb ofici que sap jugar aquest tipus de partits, i no la comparsa que havia d'engrandir la coronació de l'equip de Girona.
Sort de McDonald, un rodamón del bàsquet, llest com pocs, que es va carregar l'Akasvayu a l'esquena al primer quart, quan els nervis estaven a flor de pell. Quatre triples seus sense error van permetre a l'equip de Pesic mantenir la iniciativa davant un rival coriaci, tremendament agressiu en totes les seves accions, que oferia molt poques fissures, i que no va cedir mai davant el quadro gironí.
FINAL IGUALAT
Però a l'ombra de McDonald tot l'Akasvayu va anar creixent. I van començar a aparèixer les figures amb què compta l'equip bregades en aquest tipus de batalles. Va aparèixer Fucka, un jugador que sempre dóna la cara en els moments calents, va aparèixer Salenga. I també Marc Gasol, actiu i ambiciós com pocs sota la cistella.
Així va ser com el partit va anar agafant un to favorable per a l'Akasvayu al tercer quart (54-41, m. 25). Però en aquells instants es podia veure el verdader perfil de l'Azovmash. En lloc d'abaixar els braços, l'equip ucraïnès es va posar en mans de Liadellis i Al-Amin, les seves dues figures, per fer suar el títol al seu rival, amb un parcial d'1-12 que va tornar la incertesa al marcador (55- 53) i va donar pas a un últim quart d'hora tens, amb accions decisives en cada cistella. Un desenllaç que McDonald va acabar de resoldre amb un triple clau quan faltaven dos minuts per al final (71-67), anotació que va acabar amb l'última resistència de l'Azovmash.
