Article d'Antoni Bassas: 'Els millors acostumen a guanyar'

El meu primer Barça-Madrid al Camp Nou va ser la nit de l'escandalós arbitratge deGuruceta, 6 de juny de 1970. Ja saben: penal que no ho era a favor del Madrid, Barça eliminat de la Copa (perquè, si el Madrid no guanyava la Copa, no anava a Europa l'any següent), invasió de camp, càrrega dels grisos amb la porra a la mà i crits de "¡Policia assassina!". Per tenir vuit anyets no va ser un mal debut aquell màster denacionalmadridismei mètodes policials de la dictadura no més de mitja horeta. Aquestes coses situen, com situaFraga Iribarneretrobant-se amb el seu passat de ministre deFrancoquan aconsella penjar els nacionalistes (els nacionalistes espanyols no, ¿eh?). Per ponderar el seu pes.

Ara elnacionalmadridismecontinua a les televisions radicades a Madrid ("no ha sido una buena jornada para los equipos españoles"), però la globalització ha estès el barcelonisme per adhesió espontània a una imatge atractiva, lliure d'impostos històrics, i avui milions de culers estaran amb l'equip des dels cinc continents i en tots els fusos horaris.

Aniré a l'estadi amb molta confiança. Fa 15 dies els vaig escriure que si el Barça deGuardiolahavia canviat de debò, ho havia de demostrar fent el que no havia fet aquests dos últims anys, que era guanyar els partits importants, i que al Tourmalet almenys n'havien d'aconseguir 10 de 12. Ja en portem sis, que aquesta nit seran nou.

L'estat del Madrid, que siSchusteroJuande, m'és ben bé igual. Oblideu-vos del Madrid. Sempre serà el nostre gran rival i, amb baixes o sense, sempre pot guanyar a Barcelona. La clau som nosaltres, no ells. Si aquesta nit surt el Barça que hem vist fins ara, guanyarem. I si encara teniu dubtes, digueu-me: ¿us canviaríeu per ells?

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Si la setmana se'ns ha fet llarga és perquè ens hi vèiem amb cor. EnPeptambé, encara que li toca fer el discurs realista de centrar-se en el joc i deixar-se de revenges. De tota manera, estic encantat que els jugadors del Barça diguin que es volen treure l'espina de l'any passat, perquè si no, hauria semblat que els seguidors vàrem ser els únics a sentir una gran vergonya per la seva indolent actuació la nit del 4-1 al Bernabéu.

No puc recomanar allò de "sortiu i disfruteu", perquè aquest partit es comença patint sempre. Posats a recomanar, vejam si entre tots mirem de no donar gaire feina als Mossos. (Per cert, ¡què hi feien una dotzena de comandaments policials uniformats escoltant disciplinadament una conferència balanç política deJoan Saura? Ho vaig veure dijous alTelenotíciesi no em va fer bon efecte.) I al final, la porra. ¿Com quedarem? Cedeixo la paraula aLluís Foix, que en un SMS al final del Barça-València em va confiar: "Guardiola no vol eufò- ria, però com a mínim, tres".