Mor als 85 anys Pablo Porta, un president assetjat

L'advocat barceloní Pablo Porta, president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) entre el 1975 i el 1984, va morir ahir a Barcelona als 85 anys a causa d'un càncer, segons va comunicar la seva família. Sota el seu mandat al capdavant de l'organització federativa, Espanya va acollir el Mundial de 1982, en què va fer un trist paper --no va passar de la segona fase-- a les ordres de José Emilio Santamaría, que va ser substituït per Miguel Muñoz.

Dos anys després va abandonar el càrrec davant la impossibilitat de presentar-se a unes noves eleccions en virtut del que es va acabar coneixent com adecret anti-Porta, una normativa promoguda pel Govern socialista de Felipe González per impedir que un dirigent que hagués estat al capdavant d'una federació durant tres mandats ininterromputs pogués presentar-se al quart. Un decret que un altre Govern socialista, tam- bé presidit per González, va procedir a anul.lar a principis del 1996, uns mesos abans de donar pas a José M. Aznar. Gràcies a això, Ángel María Villar es prepara per complir el seu sisè mandat al capdavant de la RFEF.

Porta havia accedit a la presidència federativa el 1975, designat pel llavors ministre secretari general del Moviment, Fernando Herrero Tejedor, després d'una dilatada trajec- tòria en el món de l'esport. Exjugador de futbol i rugbi, i també exboxejador, va ser dirigent del Sindicat Espanyol Universitari (SEU), lligat a la Falange, i secretari de l'Espanyol entre el 1958 i el 1962; va presidir també la Federació Catalana de Futbol del 1964 al 1975 i des del 1967 estava integrat en l'organigrama de la RFEF, d'on va ser vicepresident i president del comitè nacional de futbol aficionat i juvenil. El desembre del 1976, va ser l'únic candidat a la presidència en les primeres eleccions democràtiques.

MEMBRE DE LA FIFA

Durant la seva permanència en el càrrec va haver d'enfrontar-se a la separació del futbol aficionat i professional, a les primeres disputes pels drets televisius i a tres vagues de futbolistes. Va acabar convertit en principal objectiu d'una campanya d'assetjament encapçalada pel periodista José María García. Es van veure diverses vegades als tribunals. Després de deixar la presidència, va ser nomenat membre vitalici de la FIFA, en què va arribar a ser portaveu i membre de la comissió executiva, com també president de la comissió de disciplina.

Notícies relacionades

Gavi, un any després

El Barça acaba trasbalsat

Ahir, García mostrava un respecte profund envers el traspassat. "Tot el que vaig haver de dir de Pablo Porta ho vaig dir amb ell en vida, quan es podia defensar. Ara l'únic que he fet, quan he tingut notícia de la seva mort, ha sigut resar una oració per la seva ànima, com a catòlic practicant que sóc", va declarar el periodista sobre el desaparegut dirigent, que no va deixar mai de cridar l'a- tenció sobre el fet que "els mateixos socialistes, quan van veure que estaven a punt de perdre el poder, van modificar el decret per mantenir els seus amics".

La RFEF va lamentar la pèrdua del seu expresident. "No va dirigir el futbol espanyol per casualitat. Estava dotat de condicions tan nombroses com admirables: gran jurista, coneixedor del futbol, orador eloqüent i de gran capacitat de reacció", va afirmar Jorge Carretero, el portaveu federatiu. Per a Carlos del Campo, secretari general de la Lliga de Futbol Professional (LFP), va ser "un magní- fic dirigent, un home que va deixar empremta en uns moments complicats per al futbol espanyol".