El més llest de la classe

Vuit mesos després d'asseure's per última vegada a la banqueta de l'Olímpic, Aíto García Reneses va tornar a la que va ser casa seva les cinc temporades passades. El bigarrat coliseu es va posar dret per aplaudir el tècnic de l'Unicaja."Em sembla estrany jugar aquí com a visitant. He fet un esforç per no emocionar-me però la veritat és que era inevitable",reconeixia l'exseleccionador espanyol, a qui Ricky Rubio, Sito Alonso i companyia van estar a punt d'amargar-li el retorn.

"M'emporto molt bones sensacions. L'apreci que tinc recíproc amb els jugadors, tècnics, directius i afició és sensacional i molt emocionant --comentava el preparador--.Me'n vaig molt content pel record inesborrable que tenim tant jo com la resta del Joventut".

Ricky, un malson

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Aíto, tan actiu com de costum, es va desesperar al veure el que feia el seu alumne avantatjat, absent en el duel de la primera volta al Martín Carpena. El mestre mirava al sostre de l'Olímpic, d'on pengen la Copa ULEB i la Copa del Rei que va conquistar el curs passat, després que aquell pillet que va fer debutar als 14 anys els robava la cartera a Cook i Gomis. Davant la inoperància de tots dos i la lesió de Cabezas, fins i tot va provar l'ala pivot Carlos Jiménez com a base per frenar el tornado del Masnou, que segueix amb problemes al canell (3 de 10). Però no hi havia manera. Aíto va patir per primera vegada en les seves carns el mal que fan les personals que li va ensenyar a buscar."Amb Ricky és molt fàcil entendre's, encara que sigui des de la distància. Encara no ha donat el màxim després de la lesió, però ara ha de superar el moment del seu èxit anterior",apuntava l'home que li va donar l'oportunitat de convertir-se en el medallista més jove del bàsquet olímpic.

La intensitat defensiva que li va inculcar a Ricky va estar a punt d'enfonsar el seu nou equip, fins que els triples el van salvar."Hem estat una micona més encertats que ells, que avui no han tingut precisament el seu dia en els llançaments",diagnosticava l'exentrenador badaloní que, malgrat tot, aplaudeix la feina d'un club al qual reserva una parcel.la en el seu cor."Jo vaig ser el primer a augurar-li un bon futur abans del principi de temporada. Però la lesió de Ricky i jugadors que van i vénen, l'hi ha posat molt difícil. En funció de com siguin capaços d'assumir ara la nova realitat, el seu futur és bo. Són admirables".El tècnic va veure com Sito Alonso, el seu company a la banqueta badalonina durant tres anys, intentava revenjar- se del pols del Martín Carpena."Algunes jugades i variants m'han sorprès, encara que no l'estil, que era una mica el que esperava, igual que ell el nostre",va reconèixer el més llest de la classe.