Samuel Sánchez dóna el primer avís seriós a Valverde

En un dia horrorós l’últim que ve de gust és muntar en bicicleta. Per això, ni tan sols resultava estrany que, ahir, un jove seguidor s’acostés a l’autocar del Caisse d’Epargne i preguntés als auxiliars si Alejandro Valverde sortiria amb una pluja antipàtica que calava de cap a peus.

I si a més fa un vent a ratxes que comença a tombar un ciclista rere un altre, és llavors quan s’encenen totes les alarmes. València, faraònica amb els nous monuments, no està feta per als ciclistes. Diuen que només plou quan arriba la Vuelta.

Semblava, ahir, que tot estava en contra. Per a tots. Per a Samuel Sánchez, que va sortir a entrenar-se i a constatar que relliscós que estava l’asfalt del nou circuit de cotxes. D’allà va sortir la contrarellotge valenciana. I en un revolt, a vuit per hora, gairebé parat, va sorgir una ratxa de vent i va tirar per terra el campió olímpic. «He anat acollonit tota la contrarellotge. I això que els del nord ens en sortim millor amb aigua, però el circuit estava impracticable». Potser per ser asturià, o sigui, del nord, gairebé sense proposar-s’ho, amb l’ensurt al cos, va córrer una mica més ràpid que la resta de favorits, i d’aquesta manera va donar el primer avís seriós a Valverde, per si encara no ho sabia, que també anhela el triomf en aquesta edició de la Vuelta.

NOU LÍDER / Va passar poc abans que Fabian Espartaco Cancellara sortís per evidenciar, una vegada més, que no hi ha ningú més ràpid a la terra sobre una bicicleta el dia que es programa una contrarellotge en una etapa ciclista. Es va tornar a vestir amb el mallot de líder i va córrer en una dimensió desconeguda.

Valverde, com sempre, va ser una altra cosa. El seu és l’autocar que reuneix més seguidors. Amb l’absència d’Alberto Contador, el murcià s’apodera del cor dels aficionats a la Vuelta, a Tarragona, a Vinaròs, a Xàtiva i, ahir, a València. I com que per primera vegada en tota la seva carrera esportiva i en una prova de tres setmanes –compte amb aquesta apreciació– s’està mostrant concentrat, serè, seriós, observador, plenament ficat en carrera i sense ganes de fer ni una exhibició fora de lloc, que després tot es paga, ahir sense arriscar-se va estar al seu lloc i només va perdre 18 segons amb Samuel Sánchez i tres amb Cadel Evans, un altre dels que ha circulat calladet en aquesta primera setmana de Vuelta, en la qual, esportivament, no ha passat gran cosa.

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

SENSE ASSUMIR RISCOS / Ahir no era un dia per arriscar perquè qualsevol bon corredor amb la pròpia inèrcia de la seva força física a les llargues rectes del circuit dissenyat a València esgarrapava prou temps per no despenjar-se excessivament en la general. «No he arriscat gens i per això estic content del resultat. No he caigut i sense arriscar li he tret 38 segons a Basso». Valverde considera el guanyador del Giro del 2006, castigat després de dos anys per la seva vinculació a l’operació Port, com el seu rival més perillós en la general. Els germans Schleck encara no han donat senyals de vida, i per això es desconeixen les seves intencions reals en aquesta Vuelta. I Aleksandr Vinokurov, per la seva part, un altre dels corredors que ja ha purgat els seus excessos del passat, sembla més aviat que no pot donar més, després de dos anys d’obligat retir de l’alta competició.

De moment, Samu Sánchez, Valverde i Evans ja s’han situat en el top ten d’aquesta carrera, on encara resisteixen els especialistes contra el crono i velocistes com Tom Boonen, un altre dels que ahir va caure, com el català Xavier Tondo, que sembla estar condemnat a ensopegar en cada una de les pedres de la Vuelta 2009.