Joaquín Caparrós: «¿Sancionar Henry? ¿Ens hem tornat tots bojos?»

Si volen flipar, preguntin-li a Joaquín Caparrós (Utrera, Sevilla, novembre de 1955) quin jugador es mereix la Pilota d’Or. «Messi, és clar. Bé, Messi o Xavi. O Iniesta». Caparrós donaria el premi a tots tres, fins a aquest punt n’és admirador. Caparrós creu que la gent del futbol hauria d’estar orgullosa, tota, que Espanya tingui un equip com el Barça. «El que van fer l’any passat va ser increïble i aquest any van llançats una altra vegada». Però els aviso que avui vol guanyar-los.

–Perquè es faci càrrec del tipus d’entrevista: s’ha passat tota la setmana parlant meravelles del Barça que intentarà derrotar aquesta nit a San Mamés ¿Com s’entén això?

–Em sorprèn que, venint d’on ve, em pregunti aquestes coses. El Barça de Pep Guardiola ha guanyat cinc títols, tots els que ha disputat fins ara, i a més a més arrasant. No només ha guanyat, sinó que ho ha fet marcant estil, fent història. Ens té a tots bocabadats, i ara resulta que vostè em pregunta per què l’elogio. No l’elogio, simplement dic el que penso: aquest equip juga de seda, meravellosament. Però vull guanyar-lo, ¡és clar que vull guanyar-lo! He perdut dues finals amb ells i vull intentar vèncer-los.

–¿Què és el que més li agrada?

–Tot. La gent del futbol ens mirem el Barça amb uns altres ulls. Ens agrada la seva posició al camp, com es mou, com ataquen i defensen tots, la versatilitat dels jugadors, com se sacrifiquen, com juguen intensament els 90 minuts o més, les individualitats que té, els automatismes. Però jo elogiaria una cosa que, potser, no s’ha valorat de manera suficient: està fent història, està guanyant, agradant, s’està convertint en una llegenda amb el 75% de jugadors del planter i això és, senzillament, meravellós, és únic, exemplar.

–¿Quin mèrit li dóna a Guardiola?

–Miri, als futbolistes d’aquest nivell, els entrenadors els podem ensenyar molt poques coses. Ells són cultíssims, en el sentit futbolístic de la paraula, no s’equivoqui. ¿Què li he d’ensenyar jo a Llorente de Piqué? Res que no sàpiga. Els tècnics ja som més gestors de recursos humans que estrategs. Pep ha aportat serenitat, unitat, criteri, professionalitat, fe i, sobretot, ha aconseguit que tot el vestidor, tot, al complet, empenyi en la mateixa direcció, que creguin en el projecte. I així els va: fantàsticament bé, al galop.

–A Madrid protesten perquè el seu equip no juga com aquest Barça.

–Perdó, però com aquest Barça ni juga ni podrà jugar mai el Reial Madrid ni ningú. Bé, sí, la selecció espanyola. Tu poses al Barça la samarreta d’Espanya o a Espanya la del Barça i estàs veient el mateix equip. I no només perquè hi ha Piqué, Busquets, Xavi o Iniesta, no, sinó perquè també hi ha Cesc, Silva o Villa, que semblen parits per al Barça. El Madrid pot guanyar molt, però amb un altre estil, més directe, més d’etzibades. El talonari, amic, no és garantia de res. S’ha de tenir paciència, i espero i desitjo que tant Florentino Pérez com Jorge Valdano en tinguin amb Manuel Pellegrini.

–És a dir, per a vostè aquest Barça és incomparable, únic, irrepetible.

–Doncs sí, la veritat. S’ha de pensar en el gran Reial Madrid, en el millor Milan, en l’imparable Manchester United, i ni així. Potser l’Ajax dels anys 70 de Johan Cruyff, potser.

–Perdoni, ¿com pensa guanyar-los?

–Fent-ho nosaltres tot meravellosament, tenint una mica de sort de cara al gol i que ells no tinguin la seva nit. Això és tot. Hem d’estar juntets, no fer el que vam fer l’última vegada que ens hi vam enfrontar: un primer temps meravellós, gairebé sense renda, i diversos descuits mortals a la segona part. El futbol, amic, és dels futbolistes, ja pots preparar tot el que vulguis que si arriba Messi i et fa un set, perdràs segur. Però anem per ells, sí.

–Potser amb 0-0 Henry treu l’altra maneta de Déu

–¡Per favooooor! Miri que he arribat a sentir barbaritats sobre aquest gol del França-Irlanda. Això és futbol, amic, això és futbol. Hi ha intervingut fins i tot el Parlament irlandès. ¿Repetir el partit? ¿Sancionar Henry? ¿Ens hem tornat tots bojos o què? Si de cas, sancionem l’àrbitre i el linier que no van veure la mà. ¿Posem una càmera a la línia? ¡Posem-n’hi 50! ¿Qui les controlarà? Si Irlanda revisa la història del seu futbol, segur que hi troba 10 jugades idèntiques a aquesta que el van beneficiar. I, sí, 10 més que el van perjudicar. Com aquesta, sí. La part bona és que amb aquest tema només es parla de futbol i això ens interessa a tots.

–Tinc entès que ha canviat d’opinió sobre Ibrahimovic.

–Un altre punt a favor de Guardiola: l’any passat i aquest ha hagut de prendre decisions molt dures. Quan va canviar Etoo per Ibra, vaig dubtar, però aquest Ibra, el de Pep, no té res a veure amb el de Mourinho, amb el de l’Inter. Aquest és alegre, està integrat, és més generós, fa més equip, s’ha ficat de seguida en la dinàmica positiva de l’equip. Grandiós, sí. I és bo que avui no el tinguem davant.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

–¿Vostè també vol que la selecció jugui a Euskadi?

–Jo, com el president de l’Athletic, vull el que vulgui la meva gent. El futbol uneix més que separa. Com hem vist en aquesta fase classificatòria del Mundial, el que no aconsegueix el futbol, no ho aconsegueix ningú, ningú.