Sense por al lideratge

La setmana ha estat eloqüent: el Barça viu el millor moment de la seva història, però qui ha acabat golejant en les firmes ha estat un candidat condemnat perLaportai beneït perNúñez. És veritat que els avals encara no són vots i que la candidatura deRosellfa més temps que treballa que les altres, però no ho és menys que, quan som a una setmana de les eleccions, oIngla, FerreriBeneditocapgiren la tendència, o el grup majoritari de socis, tot i que acaba de viure dos anys de somni, acabarà agraint els serveis prestats i girant full amb total tranquil·litat.

No hi ha dubte queRosells'està beneficiant de la divisió en el que podríem anomenar camp de la continuïtat, ja tocat per problemes interns: la candidatura deFerrerés la demostració que els hiperlideratges ensopeguen en les transicions iInglaha hagut de posar-se a última hora al capdavant d'un cartell que estava esperant queSorianoacabés d'esfullar la margarida.

Tot això ha estat vent de popa per aRosell perquè li ha permès modular hàbilment el seu discurs, consistent a presentar com un canvi d'estil el que en realitat és un canvi de model. Tot és subtil en la seva carrera electoral: des de la prudent exhibició de les seves capacitats empresarials, de gestió patrimonial i de cartera de contactes, fins a una narrativa d'explicació de projectes basada més a no cometre errors que a despertar entusiasmes, i així, passant una setmana, arribar el primer a l'enquesta definitiva de les urnes. L'únic vent que despentinaRosell és el que bufa des de la candidatura d'Inglai el dossier brasiler que ha desvelat.

Els debats d'aquesta setmana ens han d'ajudar a aclarir els fets, amb un Rosellconvincent en la defensa de la seva posició i unInglatan segur de la consistència de la seva acusació com del fet que el cas no pot ser l'as a la màniga de la seva candidatura per invertir les preferències. No és aquesta la passió que li cal a la campanya. La magnífica realitat esportiva del Bar-

ça (¿on era el 2003 i on és ara?) sembla actuar com una paràlisi més que no pas com un estímul perquè els candidats arrosseguin el soci amb les seves idees i que aquests anys que acabem de viure no siguin un parèntesi sinó un cicle de consolidació de l'hegemonia mundial.

Notícies relacionades

Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona

El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples

Mentre l'equip ens ha acostumat a un alegre joc d'atac, els candidats estan desgranant una campanya sense gaire ànima, més calculada que sentida, més condicionada pel paper que tots van jugar en el passat que il·lusionada a projectar-se en el paper que podrien jugar en el futur. Estem veient candidats, però encara no hem vist un líder. I amb un Barça liderant el futbol, el club necessita un president que ho sigui.

Corresponsal de TV-3 als EUA