A UN PAM DE LA GLÒRIA
Per acabar amb els 'ismes'
Fa olor de terra humida a Can Barça. Després de la pluja de vots a Rosell, el club viu la pau d'una victòria incontestable i una transició educada. Almenys de portes enfora, les parts s'esforcen a respectar la legitimitat del president sortint i l'autoritat de l'electe.
L'aire és més net i tothom respira millor. Joan Laporta perdrà les portades, però recuperarà la llibertat. Les urnes han expressat clarament que el soci no volia temps afegits i el judici de la història li reserva algunes pàgines d'or. I entre els que estaven esperant amb candeletes la victòria de Sandro Rosell (i la derrota de Laporta), el sospir d'alleujament ha estat tan potent que la brisa ha arribat fins a l'altra banda de l'Atlàntic, sobretot la que han exhalat alguns senyors de Barcelona.
La limitació de mandats també ha ajudat a la respiració col·lectiva. Si bé és veritat que al que plega li agafen unes ganes estupendes de manar fins a l'últim dia, als aspirants els permet fer campanyes com les de Rosell, capaç de guanyar la presidència sense disparar ni un sol tret, si més no en públic. La campanya més important de Rosell és la que no hem vist, amb els seus centenars de contactes en petit comitè. És impressionant, i no hi ha cap ironia, que aquesta campanya invisible hagi aconseguit convèncer l'elector de carrer que la seva era l'opció més ben articulada. La seva capacitat d'obtenir la presidència com si hagués estat una fruita madura li proporciona, de sortida, un plus d'aplom que hauria de mirar de conservar, sobretot a partir d'ara, que haurà de decidir, i els primers acords apagaran, inevitablement, alguns somriures dels que l'han ajudat a guanyar la presidència.
Notícies relacionadesA propòsit d'això, aquests dies estic llegint alguns propagandistes de la concòrdia afirmant que Rosell podria ser el president que acabés amb els ismes. Acte seguit, posen Cruyff a parir. Entre les moltes decisions que esperen al nou dirigent, la de la presidència d'honor de Cruyff és crucial, per simbòlica. Fins ara, hem sentit que «li preguntarà» a Cruyff si li fa il·lusió i que «ho consultarà» al soci, que és una manera d'evitar comprometre's, quan en realitat el president ha d'agafar els toros per les banyes i marcar un criteri.
No hi hauria més bona imatge per mostrar que, en efecte, tots som Barça i que serà el president de tots, que Rosell vagi a la presidència i Cruyff, a la presidència d'honor. No hi hauria millor manera de començar un mandat amb la mà estesa, des de l'enorme i definitiva legitimitat obtinguda a les urnes, per ensenyar al món que el Barça és una obra col·lectiva que reconeix totes aquelles persones que l'han fet gran. Corresponsal de TV-3 als EUA
- Primeres paraules de Cristina Serra després de la seva separació de Pep Guardiola
- Les clarisses abandonaran al febrer el monestir de Pedralbes
- Primeres operacions policials contra els migrants
- La primera ofensiva de Trump fulmina l’herència de Biden
- Pimec celebra mig segle amb els expresidents de la Generalitat
- Una lluita diària per superar barreres arquitectòniques a Berga
- Aritmètica parlamentària Junts votarà ‘no’ al decret que apuja les pensions i deixa el Govern en mans del PP
- Infraestructures El segon gran tall de 10 mesos a l’R3 de Rodalies entre Parets i la Garriga començarà després de Sant Joan
- Educació a Catalunya Professors de català fan una crida a no corregir la selectivitat per mostrar el seu malestar amb el Departament
- Noves relacions afectives Parelles sèniors que viuen separades, el model LAT en auge: «Conservo la meva llibertat i no discuteixo pel comandament de la tele»