Per acabar amb els 'ismes'

Fa olor de terra humida a Can Barça. Després de la pluja de vots a Rosell, el club viu la pau d'una victòria incontestable i una transició educada. Almenys de portes enfora, les parts s'esforcen a respectar la legitimitat del president sortint i l'autoritat de l'electe.

L'aire és més net i tothom respira millor. Joan Laporta perdrà les ­portades, però recuperarà la ­llibertat. Les urnes han expressat clarament que el soci no volia temps ­afegits i el judici de la història li ­reserva algunes pàgines d'or. I entre els que estaven esperant amb ­candeletes la victòria de Sandro Rosell (i la derrota de Laporta), el sospir d'alleujament ha estat tan potent que la brisa ha arribat fins a l'altra banda de l'Atlàntic, sobretot la que han exhalat alguns senyors de Barcelona.

La limitació de mandats també ha ajudat a la respiració col·lectiva. Si bé és veritat que al que plega li ­agafen unes ganes estupendes de manar fins a l'últim dia, als aspirants els permet fer campanyes com les de Rosell, capaç de guanyar la presidència sense disparar ni un sol tret, si més no en públic. La ­campanya més important de Rosell és la que no hem vist, amb els seus centenars de contactes en petit comitè. És impressionant, i no hi ha cap ironia, que aquesta campanya invisible hagi aconseguit convèncer l'elector de carrer que la seva era l'opció més ben articulada. La ­seva capacitat d'obtenir la presidència com si hagués estat una fruita madura li proporciona, de sortida, un plus d'aplom que hauria de mirar de conservar, sobretot a partir d'ara, que haurà de decidir, i els primers acords apagaran, inevitablement, alguns somriures dels que l'han ajudat a guanyar la presidència.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

A propòsit d'això, aquests dies estic llegint alguns propagandistes de la concòrdia afirmant que Rosell podria ser el president que acabés amb els ismes. Acte seguit, posen Cruyff a parir. Entre les moltes decisions que esperen al nou dirigent, la de la presidència d'honor de Cruyff és crucial, per simbòlica. Fins ara, hem sentit que «li preguntarà» a Cruyff si li fa il·lusió i que «ho ­consultarà» al soci, que és una manera d'evitar comprometre's, quan en realitat el president ha d'agafar els toros per les banyes i marcar un ­criteri.

No hi hauria més bona imatge per mostrar que, en efecte, tots som Barça i que serà el president de tots, que Rosell vagi a la presidència i Cruyff, a la presidència d'honor. No hi hauria millor manera de ­començar un mandat amb la mà estesa, des de l'enorme i definitiva legitimitat obtinguda a les urnes, per ensenyar al món que el Barça és una obra col·lectiva que reconeix totes aquelles persones que l'han fet gran. Corresponsal de TV-3 als EUA