A peu de camp
Ghana, l'orgull africà
Les Estrelles Negres igualen els quarts de final del Camerun (1990) i el Senegal (2002)
L'eliminació de Sud-àfrica, el primer amfitrió de la història que fracassa en la fase inicial d'un Mundial, havia deixat molt tocats els simpàtics Bafana Bafana. Encara que cada un té la seva segona selecció (Holanda, el Brasil i Espanya són les que els agraden més), tots estan al costat de Ghana, que pot fer història si entra a les semifinals.
Ghana no és només l'única selecció africana que queda al torneig, sinó que també és un equip amb molt suport entre els sud-africans, que veuen amb menys gràcia Nigèria i el Camerun, per exemple. Però simpaties a part, el triomf davant la combativa EUA és una gran notícia per a un campionat que s'encamina a la clàssica lluita entre Europa i Sud-amèrica. Així serà al final, però els ghanesos aporten un toc especial i diferent, a més d'un futbol ràpid i atrevit.
El conjunt que dirigeix el serbi Milovan Rajevac té moltíssim mèrit. Està jugant sense la seva gran estrella, el motor Michael Essien (Chelsea), i altres jugadors de renom, com Muntari (Inter) i Appiah (Bolonya), a penes tenen protagonisme. Si divendres que ve derrota l'Uruguai, Ghana serà la primera selecció africana que acaba entre les quatre primeres del món. El 1990, el Camerun va acariciar la proesa, però va caure en quarts davant Anglaterra. Va ser un partit inoblidable, que es va decidir a la pròrroga (3-2). Platt i Lineker, amb dos gols de penal, van batre Nkono, que va defensar amb ferocitat la porteria dels lleons als seus 35 anys. El 2002, el Senegal d'Henry Camara, Al-Hadji Diouf i Bouba Diop es va colar als quarts, però Turquia es va interposar en el camí, també a la pròrroga. Ghana intentarà no fallar a la tercera.
