'Puyi', el defensa que va enardir la nació

U n columnista sud-africà començava dimecres passat la seva crònica: «Cristiano Ronaldoserà pare. Gràcies a Déu que per fi ha marcat un gol». El cruel comentari deDave Gusellitradueix el desencant de molts aficionats del continent africà al veure que els seus ídols (Ronaldo,Kaká,Rooney…) han estat desdibuixats al Mundial.

AmbCarles Puyolpassa el contrari. La seva imatge creixia i ell sí que va fer un gol, i quin gol. Ja s'han abocat tones de tinta i de saliva a les nostres terres narrant la transcendència de la diana, però s'ha parlat menys de la seva factura. Va serper sebonic de veritat, un ¡defensa! ficant el seu equip en una final amb un salt i un gir del cap que firmarien els nostres històrics millors rematadors de cap:Zarra, oCésaro Zidane. Fins i tot a la Reina, que no hi deu entendre gaire de futbol, li queia la bava. El seu entusiasme mostrat plàsticament a tota pàgina a la premsa sud-africana era semblant al reflectit per la família reial en la famosa final dels Jocs Olímpics de Barcelona.

EL REVERENCIAT gol deu tenir per a algun una lectura política. Per a la majoria és l'estampa d'un jugador de reconeguda solvència i pantalons que, a més, és català. Per a un grapat de victimistes que es van enfundar la samarreta alemanya va ser un mal trago. Un jove de la Pobla de Segur fica l'equip de «l'Estat» en una final.

Puyol,Casillas,Xavi, Iniesta,XabiAlonsocontinuen consolidant la reputació d'Espanya amb l'exhibició de dimecres. Els que som a Sud-àfrica trobem impressionant el desplegament de banderes i samarretes espanyoles a tot el país. PerquèTorres, ja se sap que els guapets i davanters tenen un bo, jugui a la Lliga anglesa molt transmesa aquí, perquè els aficionats s'hagin extasiat amb el trenat màgic deXavi,IniestaiBusquets, perquè els colors espanyols són més atractius…, el fet és que mai a la vida, i ja sóc gran, he vist tal borratxera d'ensenyes espanyoles. Molts membres de la classe mitjana local han adoptat Espanya, sobretot al caure els bafana, bafana, i la família ha peregrinat als estadis com a una festa, amb els seus membres empaperats amb els nostres colors.

UNA CAIXERA d'un banc amb els ulls en blanc em mussita: «Espana guanyarà.Torres,very good». Acabat el partit, una parella de la minoria hindú fotografia els seus fillets, tots amb els colors de la bandera espanyola, a la façana oberta del majestuós camp. Són gent amistosa, fàcil d'abordar. Pregunto les seves preferències als xavals, el nano diu: «Number 8» (Xavi), la nana susurra: «Vila, Vila».

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Espanya està de moda aquí, un país amb 48 milions d'habitants i una considerable projecció al continent. En aquesta estela, el nostre govern hauria de muntar una campanya turística i de promoció de productes. Serà més rendible que altres en fred. Alguna autonomia, com Catalunya, no hauria de llançar en sac foradat el meu gratuït suggeriment. Cronistes locals, a l'alabar l'enèsim feliç gargot deXaviiVilla,ho descriuen commade in Barcelonai els polítics locals, al justificar les despeses monumentals imposades per la FIFA, argüeixen que el model és Barcelona. Els victimistes amb miraments trobaran aberrant muntar un projecte embolcallat en l'ensenya espanyola, però si París bé va valer una missa, la projecció exterior, d'imatge i econòmica, bé val empassar-se la bandera (és el que aquests moments obre portes, Spaino Espanya, el vermell i el groc).

Mentrestant seguim apostant. Puyi dóna un cop de cap al pal,Villafa dos golets iXavi, a qui m'agradaria assemblar-me de gran, és el millor jugador del Mundial.