El festival de Pepe

Gairebé sis hores van trigar els jugadors de la selecció a arribar a l'esplanada Puente del Rey. Milers de persones s'esperaven per victorejar els seus herois. Esperaven també que l'acte fos un devessall jocós a càrrec de Pepe Reina, investit oficiosament com l'animador de l'equip des de la conquista de l'Eurocopa el 2008. No va faltar a la cita el meta del Liverpool. Ronc, després de tant de càntic, i deixat anar, després de tant de líquid consumit, va citar els seus companys d'un en un.

La gran sorpresa no se la va emportar el «camió que va fer caure les bitlles portugueses»(Fernando Llorente) ni el que «s'ha escapat corrent del manicomi»(Jesús Navas), ni el nan que fa «un quaranta»(David Silva). Ni tampoc «el que es mata per un pin»(Raúl Albiol). Se la va emportar «l'empanao».Però no perquè a Cesc Fàbregas el disgusti ser conegut encara amb el mateix apel·latiu als dos anys del triomf de l'Eurocopa, sinó perquè es va veure en un embolic.

La jugada dels amics

Una jugada li van preparar dos dels seus millors amics. Amb premeditació i traïdoria. I amb nocturnitat, a pocs minuts de les 12 de la nit. Catalans com ell, encara que no companys d'equip. Encara no, encara que tots el desitgin. Estava Cesc al costat de Reina, abraçat, quan per darrere se li van acostar «el dandi de la platja»i «el Tarzan d'Àfrica».

Es van acostar per darrere Gerard Piqué i Carles Puyol. Amb la mateixa coordinació amb què han protegit Casillas (dos gols encaixats en set partits), amb la mateixa cura amb què han erigit un mur a l'àrea (entre tots dos han sumat només 10 faltes en set partits), van abordar el desprevingut Cesc, i en segons li van col·locar a sobre la samarreta del Barça. La mateixa samarreta que vol posar-se el centrecampista, la samarreta amb què el vol veure l'afició blaugrana.

La samarreta amb la qual avui o demà sortirà a les televisions britàniques, caçat també pels fotògrafs en la imatge que simbolitza l'inici de la pròxima Lliga.«El futur del Barça, el futur d'Espanya», va clamar Reina. Cesc es va escapolir com va poder de l'escenari perquè va comprendre a l'instant que estava ficat en un bon problema davant els ulls de l'Arsenal. D'Arsène Wenger i de l'afició londinenca, que es resisteixen a deixar-lo escapar.

Però Cesc va seguir rient amb la gràcia de Reina, que va al·ludir a«la batuta»de Xavi, al«llevaneus»Busquets i«al pulmó»Xabi Alon-

so, en al·lusió a la puntada al pit que es va emportar de l'holandès De Jong. A les carreres de Pedro,«que va a menjar i corre, que va al bany i corre, que va al llit i corre». Va riure també quan el meta va reclamar la presència de Víctor Valdés al seu costat.«La pantera de l'Hospitalet»,va dir Reina, abraçat amb el blaugrana.«Deien que ens portàvem malament de collons i mireu que malament ens portem»,va bramar el porter madrileny mentre es posava la mà a l'entrecuix.

Un dia pràcticament sencer acumulava Pepe Reina al capdavant de les celebracions. Acompanyat de Xavi, Villa i Sergio Ramos,«l'indi de Camas que, com diu el míster, es posa nervioset quan centra»,van evitar que el vol de tornada es veiés presidit pel mal humor. La cap de premsa de la selecció pretenia endarrerir fins a una hora abans de l'aterratge de l'avió la presa d'imatges dels campions, fet que va despertar les protestes generals de fotògrafs i càmeres.

«No dorm ni Déu»

Notícies relacionades

La nova revolució digital als estadis de futbol

Barcelona vibra amb el Dakar més desafiador a l’Aràbia

«No us preocupeu, veureu el que triga Pepe Reina a muntar-ne una», va comentar un d'ells. I així va ser. Tots quatre van recórrer els passadissos de l'Airbus 340Isaac Albénizal ritme de la cançóPíntame, del cantant porto-riqueny Elvis Crespo, que sonava a tota pastilla en un aparell en mans del porter del Liverpool.«Aquí no dorm ni Déu, per la mare que em va parir»,va cridar Reina, comandant el grup fins a la part del darrere de l'avió, on van fer broma amb Iker Casillas,«el sant de Móstoles»,que ja feia una estona que estava assegut amb la seva nòvia, Sara Carbonero.

Més tranquil estava«SweetIniesta»,el dolç Iniesta, que va haver de prodigar-se en parlaments i fins i tot va recordar que la copa«s'ha guanyat gràcies al pop».En el fons, va recordar Reina, tot va començar fa 2 anys i 13 dies, amb el gol de Fernando Torres que va firmar el triomf de l'Eurocopa.