Passeig de felicitat

El món mira a Espanya i Espanya sospira pels seus herois. Milers de persones es van bolcar en la rebuda als nous campions del món, que van passejar la Copa davant una gran multitud que va desafiar la forta calor i va donar curs a l¿eufòria. L¿endemà de la batalla davant Holanda, Madrid va retre homenatge a una generació que ha elevat el futbol a la categoria d¿art i que va rebre la felicitació dels Reis, els Prínceps i el president del Govern.

Saben que han fet història i que han conquistat el cor de tots els aficionats. Aquella copa que va aixecar Casillas diumenge compensa tanta tristor i molts anys d¿espera. Si el futbol va coronar per fi Espanya, l¿afició es va rendir ala Rojatan bon punt l¿Isaac Albéniz, l¿avió que els va portar a Madrid, va tocar terra al voltant de les tres de la tarda. Quan es va obrir la porta de l¿aeronau, van aparèixer Casillas i Del Bosque. El capità va aixecar la Copa al cel de Madrid. Del Bosque va fer el mateix.

Ja se sap que el futbol és dels jugadors, però a vegades aquest esport acostuma a esculpir tècnics com Vicente que ho fan tot molt més fàcil. La seva naturalitat i humilitat també ha calat entre uns futbolistes entestats a alimentar el seu ego. Un dels moments més emotius de la tarda va ser la presència d¿Álvaro, un dels fills de Del Bosque, amb síndrome de Down. Va lluir la samarreta d¿Espanya amb el número 6 i el nom del seu pare i va aixecar la Copa.

Si els jugadors volien escalfor després del fred de Sud-àfrica, en van trobar de cop així que van trepitjar el terra de Madrid, que va registrar prop de 36 graus. A aquesta calor ambiental s¿hi van sumar el caliu de centenars de milers d¿aficionats. Alguns d¿ells van començar a arribar al Puente del Rey, el lloc on es va instal·lar l¿escenari per al final de festa, sis hores abans que ho fes l¿equip.

VISITA ALS REIS / Després de dinar en un hotel pròxim a l¿aeroport, l¿expedició es va traslladar al Palau Reial, on els esperaven els Reis, els Prínceps, les seves filles i la infanta Elena. Vestida completament de vermell, la Reina es va retrobar amb els campions, els mateixos amb qui va vibrar al Soccer City de Johannesburg. Mentrestant, el Rei va dialogar i va felicitar tots els jugadors. Iniesta es va emportar bona part dels afalacs pel seu gol a la final i el seu recital de futbol. El Rei va rebre una samarreta firmada pels jugadors, amb l¿estrella sobre l¿escut que acredita el títol aconseguit. «Estic emocionat per un triomf molt merescut que ha fet vibrar tots els espanyols. Gràcies per aglutinar tots els espanyols. Sou un exemple d¿esportivitat», va dir Joan Carles.

QUE BOTI ZAPATERO / La següent parada va ser el Palau de la Moncloa, on la selecció espanyola va arribar amb una hora de retard sobre l¿horari previst. Allà, José Luis Rodríguez Zapatero, que va estar acompanyat per la meitat del seu gabinet i els seus assessors més pròxims, va aixecar la Copa i fins i tot va botar amb el trofeu davant la massiva petició del públic. Davant unes 8.000 persones (ja que cada funcionari de la Moncloa podia portar tres convidats), Del Bosque no va tenir més remei que dirigir unes paraules des d¿un petit escenari decorat en vermell. «No hi ha millor lloc que aquest per dir gràcies. Aquest és l¿èxit de tots. Des del club més humil fins al més gran», va dir el seleccionador espanyol. Després va ser el torn de Casillas: «La Copa és per a vosaltres. El nom d¿Espanya estarà quatre anys a dalt de tot», va dir el capità d¿Espanya.

TRIOMF HISTÒRIC / Zapatero va parlar d¿un triomf històric. «Aquesta Copa l¿han guanyat ells, però és també de tots els espanyols. La victòria és dels 23, però darrere hi ha la força de tothom. També és el triomf de jugadors d¿altres generacions que ho van intentar i que han ajudat a arribar fins aquí», va dir Zapatero.

El president de l¿Executiu va voler aturar-se en Iniesta. «Vull fer menció especial a qui ahir se¿n va recordar d¿un amic que no està entre nosaltres. No hi ha millor referent per a la nostra joventut, que amb orgull vesteix la vermella i defensa la bandera que ells defensen, per la seva qualitat personal i talent. Gràcies per recordar-te¿n de Jarque», va afegir el president.

Notícies relacionades

El festival de Pepe

Admiració mundial

Iniesta va contestar a tant afalac amb sentit de l¿humor. «Si ho sé, no marco el gol. Gràcies per tot. Em sento molt orgullós d¿aquesta afició. Aquesta copeta és de tothom», va dir. El jugador del Barcelona li va regalar una samarreta firmada per tots els jugadors amb una dedicatòria que deia: «Per a José Luis, amb el carinyo i l¿afecte de tots els campions del món. Tu n¿ets un més».

Als jugadors els esperava l¿autobús descobert, en què van fer una passejada de felicitat inoblidable en una ciutat col·lapsada en bona part de les principals artèries. «El poder de laRojaconquista el món», es podia llegir als laterals del vehicle. La traca final va arribar amb el xou de Reina a l¿escenari del Puente del Rey. El meta va presentar els jugadors a la seva manera i entre ells, Puyol i Piqué li van posar una samarreta del Barça a Cesc. «Xavi, Iniesta, Espanya és una festa», cridava una afició entregada als seus herois, que ja no havien de fregar-se els ulls per creure que aquests futbolistes són campions del món.