Lliçó sense drama

Just abans d'emprendre el camí cap a Wembley, el Barça va rebre una lliçó inesperada. Tan poc acostumats com estan a la derrota, ahir els culers estaven agitats, llançant preguntes a l'aire, buscant respostes amb un aire d'incredulitat i desconcert, com si s'enfrontessin a un fenomen paranormal perquè així d'inexplicable és que el campió ajupi el cap.

Fins i tot el missatge de Guardiola reforçava aquesta sensació que l'equip va caure en una espècie de dimensió desconeguda: «Han passat coses i en parlarem». I ahir ja les van començar a parlar. Va passar que el campió va sucumbir als efectes del cansament, la falta de tensió i els problemes generats pels canvis, tot plegat barrejat amb certa amnèsia. El Bar-

ça es va oblidar que per ser el de sempre ha de ser fidel a si mateix, però sense contemplar-se al mirall.

LA MATEIXA CONFIANÇA / I d'això és del que els va parlar Guardiola, convençut que no hi ha res a témer per més que hi hagi unes quantes peces que estiguin una mica adolorides amb tants esforços. Puyol i Xavi, per exemple, i amb ells alguns més. És el preu d'haver portat Espanya a conquistar el món.

Però el tècnic no dubta i manté intacta la confiança. Està convençut que l'equip anirà a més i que, pel que fa a joc, pot superar fins i tot les versions anteriors. Una altra cosa és el llistó dels títols. «Aquests jugadors són molt bons i no deixaré que caiguin en cap moment». Tampoc tenen intenció de deixar-se caure. Missatge rebut.

Al final del partit i durant l'entrenament d'ahir, el vestidor va oferir signes d'estar tocat, de tenir l'orgull ferit per la derrota. Que la gesta de l'Hèrcules arribés després d'utilitzar com a model el doble duel de l'Inter de Mourinho a la Champions ha contribuït que alguns dels que fa dos anys que intenten acabar amb l'hegemonia blaugrana proclamin que al Barça ja li han agafat el truc, una teoria que s'han hagut d'embeinar unes quantes vegades.

Notícies relacionades

La primera bronca de Flick

Florentino obre la porta a la SAD

A Madrid sí que han començat a saber de què va el truc de Mourinho: dos partits, zero gols en contra i un a favor... marcat per un central, Carvalho. Això sí, 4 punts, un més que el Barça, suficient perquè ahir ja recuperessin aquella gràcia que diu que el veuen pel retrovisor. El Bernabéu va celebrar més el triomf de l'Hèrcules que el dels seus, a qui van dedicar xiulets, en una actitud que recorda els vells temps del Camp Nou.

Però al Barça no hi ha temps per a lamentacions. Torna la Champions, que demà obre amb la visita del Panathinaikos, i aquesta vegada el llarg camí per Europa condueix a un escenari especial: Wembley. No és el mateix que l'any 1992, però el record del que va ser segueix intacte en la memòria culer. Guardiola va alçar aquella primera Copa d'Europa sota l'inoblidable crit de:«Ja la tenim aquí». Ara, s'enfronta al repte de tornar-hi i poder complir la promesa que va llançar en la celebració de l'última Lliga després de quedar-se a les portes de Madrid: «Us en devem una. I aquests no fallen».