El Madrid s'ha de disculpar

Quinze dies sense Lliga ni Champions. El parèntesi per les seleccions es farà llarg. Però quan tornem a les competicions de clubs, la traca final és de mil dimonis. Per al Barça i el Madrid, 12 partits segurs, que en poden ser 14, màxim 15 amb la final de Wembley. Dos mesos amb dos partits per setmana tret que algun dels dos es quedi pel camí a quarts de final de la Champions. ¿Preocupat per les lesions? ¿Per les targetes? ¿Per l'estat de forma d'aquest, aquell i l'altre? Per part meva, ni una queixa. Tot al contrari. Encantat de la vida. I això val per al Barça i el Madrid.

Arribes al tram final de la temporada, el bo, el que decideix els premis, i estàs per guanyar-ho tot. O per perdre-ho tot. I això val per a blaugranes i blancs. ¿Em queixo? ¿Per què? ¿De què? Si tinc un bon equip, val per al Barça, val per al Madrid, tinc moltes possibilitats d'esgotar el calendari estant viu. I a més partits, més desgast, més targetes, més imprecisions. Sembla nou, però cada any és el mateix. La diferència és que en els últims anys sí que hi solia arribar el Barça i del Madrid no se'n tenien notícies. No en dos fronts. I encara menys en tres. ¿I es queixen perquè estan cansats? El que seria estrany és el contrari.

Estant iguals com estan, per guanyar-ho tot, per perdre-ho tot, un es lamenta, i l'altre, no. I us asseguro que, havent-ho viscut primer com a jugador i després com a entrenador, un ha de disfrutar del moment actual. ¿Que guanyem alguna cosa, moltes o tot al maig? Perfecte. ¿Que se'ns en va alguna cosa, moltes o tot al maig? Així és l'esport.

Èxit o fracàs, un fet relatiu

El que compta, i això val tant per al Barça com per al Madrid aquest any, és que tots dos han difrutat molt més que no pas han patit des del mes de setembre fins a l'abril/maig. Cadascú amb el seu estil, cadascú amb les seves no poques victòries. Si perds una final (Copa), una semifinal o fins i tot uns quarts de la Champions, no té res a veure amb el fet que hagis fet una mala temporada. Tot al contrari. En una competició pots estar, que ho estàs, més ben posicionat (Barça) o més malament (Reial Madrid) i aquest és el cas de la Lliga. Jo sempre miro el global de la temporada, no un partit. ¿Fracàs del Madrid si el Barça el deixa en blanc? Impossible. ¿Fracàs del Barça si tingués lloc el contrari? Impossible. Qualsevol cosa que passi, guanyi qui guanyi, una temporada molt digna per a tots dos.

Tothom vol guanyar. Però la línia que separa l'èxit de l'anomenat fracàs és molt fina. L'exemple del Ba-

yern Munic és perfecte. En 10 dies ha quedat fora de les tres competicions. I en totes tres ho ha fet exercint de local. A la Copa, 0-1 a semifinals contra el Schalke de Raúl. Uns dies més tard, 1-3 contra el Borussia en una Lliga ja molt costa amunt. Dies més tard, 2-3 davant l'Inter a la Champions i això que venia d'un 0-1 a l'anada. El futbol en aquest sentit és molt bonic, però molt cruel.

A Anglaterra, el cas de l'Arsenal és semblant. Li queda la Lliga, però una sèrie d'empats quan havia de guanyar l'acabarà condemnant al zero de tres. En l'esport, sigui quin sigui, el títol és el premi final, però jo sempre prioritzaré l'esforç per arribar-hi. I l'esportivitat, sempre, per sobre de tot. La rivalitat no està renyida amb l'esportivitat. Veient les mostres de suport dels futbolistes del Reial Madrid, de l'Olympique de Lió i del Getafe amb Eric Abidal, em sento orgullós d'haver nascut esportista i de sentir-me'n encara avui. Veient, sentint i llegint el que s'ha insinuat, el que s'ha apuntat i el que s'ha dit sobre el dopatge i/o les trampes en què s'estaria incorrent al Barça de forma genèrica, la constatació del que ja sé. La diferència de comportament, de valors, del que està dins o del que està fora del camp de joc, és a dir, del que és esportista i del que no ho és, no té res a veure.

Menystenir el rival

L'acusació és massa greu, massa bèstia, perquè no hi hagi hagut unes disculpes, i molt ben donades, ja no per part del denunciant sinó, com a part implicada -per altres, sí, però implicada-,

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

del mateix Reial Madrid.

Salvant les distàncies, la facilitat que té la premsa per menystenir els rivals de Barça i Madrid en quarts de la Champions també demostra l'opinió que tinc del qui és o ha estat esportista i de qui no n'és. L'esportista difícilment faltarà al respecte públicament i gratuïtament a cap rival. Els que estan fora del camp, és a dir, els que no són o han estat esportistes, ho fan amb massa facilitat.