El Barça, favorit fins dissabte

A pocs dies de la final de Wembley em sembla just recordar, insistir, ni que sigui de passada, en el gran mèrit de la Lliga guanyada pel Barça. La tercera consecutiva i la més difícil de les tres. Els 102 gols amb què el Madrid tanca la seva temporada reforcen la feina dels blaugranes. Els 92 punts sumats pels blancs revaloritzen el que ha fet el campió. Ara que tot se centra en qui sortirà guanyador del duel Barça-United, miro la temporada protagonitzada pels deMou-

rinho, repasso el seu enorme potencial, i la conclusió és evident: fins i tot havent firmat una campanya molt bona, el Madrid ha tingut la pega de trobar-se amb l'únic equip millor que ell. Ara per ara és així. La temporada que ve ja veurem si les distàncies s'escurcen o no.

Serà apassionant el que arrencarà a mitjans d'agost, capítol a part de la final de la Champions. Un cop eliminat el Madrid, la millor final de totes. Els dos finalistes han guanyat la Lliga: el Barça, la tercera consecutiva; el United, la quarta en cinc anys. I si repasses les seves trajectòries europees dels últims anys, sumes diverses finals i semifinals. Plens de talents individuals, a manera de diversió pots entretenir-te a comparar home per home, però el que diferencia els uns dels altres és el seu estil de joc. Un és anglès i l'altre és espanyol. O més ben dit, un és anglès i l'altre és el Barça: talent, planter i pilota. La premissa, com atacar bé per defensar millor.

Imposar l'estil

Desconec qui en sortirà guanyador, però sí que sé una cosa: si no hi ha cap accident, aixecarà la copa l'equip que imposi el seu joc a l'altre. Ni el United estarà còmode jugant a mercè del Barça ni a la inversa. El que imposi el seu estil té tots els números per emportar-se el títol. ¿Favorit el Barça? Sens dubte, però només fins dissabte a tres quarts de nou. Després tocarà guanyar-s'ho.

Si abans apuntava que la temporada del Madrid ha d'omplir d'orgull els barcelonistes per la resposta del seu equip, els 40 gols deRonaldorequereixen dues lectures. Per un costat, brutal el llistó que ha posat. No només a la Lliga sinó també a les pròximes edicions de la Bota d'Or. Fer 40 gols en segons quins campionats pot ser factible. Però fer-ho en una de les lligues amb el màxim coeficient de puntuació és bestial.

No tinc cap dubte que el jugador i tot el madridisme s'enorgulleixen d'aquests números històrics. No obstant, el futbol és un joc d'equip i si l'any que ve es dóna el cas que el Madrid torna a acabar segon iCristianorepeteix o millora fins i tot aquests 40 gols, l'alegria ja no seria ni individual ni col·lectiva.Messiha marcat molt però menys i ha arribat al final de tot amb els seus. Del doblet gros Lliga/Champions 2010-11 només n'hi falta mig tros.

Les comparacions sempre són odioses. I encara més en un esport col·lectiu com és el futbol. Per la seva condició de número 1 del món,Messipassa constantment per això. Qualitats individuals a part, juga al Barça, i els altres no. Això és tan evident que el mateixMessipassa a ser comparat amb si mateix en funció de si juga amb el seu club o amb el seu equip nacional. No obstant, aquestes comparacions tenen un punt de justificació. Són contemporànies. Les que miren d'equiparar èpoques diferents són gairebé maquiavèl·liques. ¿Messia l'altura dePelé o deMaradona? Això no s'hi val. Tots sabem queLeo és excepcionalment bo, que la seva vida privada és discreta, que rebent cops com rep en un partit, no fingeix mai, no es queixa mai. En aquest sentit és un exemple per a tots, però als seus 23 anys té molta carrera per endavant. I en això surt perdent enfront deMaradonaoPelé.

Homenatge de De la Peña

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Des d'aquí, una abraçada a una altra bona persona i un enorme futbolista,Iván de la Peña.Per culpa de les lesions l'hem vist poc, diuen alguns. Amb independència del seu total de partits o minuts, l'hem vist prou per disfrutar de la seva última passada, la més arriscada. M'alegro que hagi estat l'Espanyol el que l'hagi disfrutat durant tants anys. A la mateixa Barcelona, casa seva, va trobar la continuïtat que al Barça

no li van donar. Ni a ell ni a tots els d'aquella talentosaQuinta del Mini.Van haver de passar uns quants anys fins queRijkaard i Guardiolano van aparèixer en escena per recuperar la fórmulajo sí que crec en el planter.Ivánho deixa amb 35. Si ara tingués aquells 19 anys amb què va debutar amb mi,Guardiolafins i tot seria una miqueta més feliç.