La terra cremada de Mourinho

El futbol com a paradoxa s'ha instal·lat al Madrid deJosé Mourinho. No es poden obviar les seves qualitats com a entrenador. És líder de la Lliga BBVA amb cinc punts d'avantatge davant del millor equip de la història; ha fet ple en la fase prèvia de la Champions;Ronaldotrenca les estadístiques de golejadors a la primera volta i a sobre, ara, es mata a defensar. La realitat, no obstant, és que el partit d'anada contra el Barça ha obert la caixa dels trons i el que sona ara és un aire de divisió, que va de la zona noble a la gespa, de la grada cap a la banqueta, per no parlar de les mirades sospitoses entre els mateixos jugadors i el seu tècnic.

Mai no plou a gust de tothom: a la T4 -així es diu la zona noble del Bernabéu- s'han posat a tremolar perquè el modelFlorentinose sustenta en la seva projecció planetària. Això que diu l'himne dePlácido Domingo«que sepa el universo cómo juega el Madrid». La realitat és que el món està ara als peus del Barça perquè el seu futbol enamora,Messisomriu amb la seva col·lecció de Pilotes d'Or i els seus capitans saluden l'any nou xinès. La imatge del Madrid, mentrestant, es focalitza en la trepitjada dePepe-amb el dit a l'ull com a rerefons- o el sonor titular amb el qual el prestigiós diari francèsL'Équipeva obrir ahir la seva edició: «El Reial, a un pas d'un atac de nervis», fent referència al tens diàleg entreSergio Ramosi el seu tècnic, fet públic perMarca.

Mourinhocomença a adonar-se que el Reial Madrid no és el Porto, ni el Chelsea, ni l'Inter. Ha trigat temps a entendre-ho, però ja sap de què va. En aquest club són intocables la història i l'afició. Se li va acudir menysprear la història amb una alineació garrepa, plena de jugadors sospitosos comAltintop,CarvalhoiCoentrãoi tornant a fer pujarPepeal centre del camp per oferir un nou concert d'estopa. El Bernabéu no li perdona la imatge dels últims 15 minuts, amb els futbolistes desorientats i trastocats, trepitjant i donant puntades a la seva història. Els seus jugadors es van assabentar d'aquella rocambolesca alineació dues hores abans del partit contra el Barça i ara es busca a qui va enviar un missatge a un amic amb dues paraules demolidores: «A resar». Buscant el filtrador, Mou s'ha oblidat del que sap fer millor: entrenar.

Notícies relacionades

Mourinho ho tensa tot

Guardiola demana tensió

El Madrid només va rematar dues vegades a la meta dePinto,però la tercera rematada la va fer el seu tècnic en aquella cadira de tortura que és, per a ell, la sala de premsa quan se li va acudir dir que «respecto, però no escolto l'afició». Mai cap entrenador del Madrid s'havia atrevit a portar la seva altivesa tan lluny. Per aquest motiu el xiula una part de l'afició.

És cert, com va avançarSiro López aPunto Pelota, que ja no entreveu el seu futur en blanc més enllà del mes de juny vinent. Si guanya un títol almenys, perquè arribarà a un acord per anar-se'n, i si perd, perquè sap que el faran fora. El problema que tindrà el Reial Madrid és increïble perquè, després queFlorentinoacceptés mutar el club a gust del seu tècnic mànager, darrere dels hipotètics títols només hi quedarà terra cremada.