Jorge Wagensberg: «Guardiola és un líder perquè un líder és de qui s'aprèn»

Termodinàmica, matemàtiques, biofísica, microbiologia, paleontologia, entomologia, museologia científica, filosofia de la ciència... Jorge Wagensberg (Barcelona, 1948) ha publicat un centenar de treballs sobre aquestes matèries. I també ha estudiat, és clar, el Bar-

ça de Pep Guardiola.

-¿Per on comencem?

-Per l'individu. Genèticament tendim a buscar el benefici propi. Quan un s'adona que el benefici propi està en el benefici de l'equip és quan es fa el salt de qualitat important.

-¿Hi ha algun mètode especial per construir aquesta identitat col·lectiva?

-En el cas del Barça, aquest és el gran treball d'una intel·ligència, evidentment de Pep Guardiola, que ha aconseguit que diferents ments funcionin com un equip.

-Aquest és el paper d'un líder.

-Un líder no és el que guarda la informació per crear dependència en els altres. Un líder no és autoritari, no amenaça, no aconsegueix les coses per temor. Guardiola és un líder perquè un líder és de qui s'aprèn. Líder és qui aconsegueix l'adhesió de les parts a través de l'admiració, de l'aprenentatge.

-El líder és vital en els equips...

-És vital. Sense líder, s'imposa la mediocritat, que emergeix quan es curtcircuita el talent i l'esforç. Guardiola el que fa és valorar el talent i l'esforç de cada un dels seus jugadors i col·laboradors, i que tots se sentin valorats pel seu talent i esforç. En un equip, en una empresa, quan un no és valorat pel seu talent o esforç, quan es dóna valor a altres coses, s'imposa el desànim.

-¿Som davant d'un autèntic líder?

-Guardiola ha liquidat tots els manuals de lideratge que existeixen. Ho ha revolucionat tot. La història del coneixement, de la ciència, no només és la història de les respostes a unes preguntes. A vegades s'ha de canviar la pregunta. Canviar de resposta és una evolució; canviar de pregunta és una revolució. Guardiola ha evolucionat canviant, matisant i harmonitzant les respostes però, a més a més, ha canviat la pregunta. Ha tingut un punt d'atreviment, d'imaginació, i ha decidit que el model a seguir era aquest i hi ha perseverat. Però Guardiola no podia començar de zero. El seu llibre d'estil es basa en la història del Barça.

-Fa la sensació que aquest mètode blaugrana no es pot copiar.

-Hi ha els que pretenen clonar els resultats del Barça sense copiar el mètode, sense copiar la seva història. No es poden comprimir dècades en uns quants mesos. Anys d'observació, de beques, d'educació, de cura del planter no poden reemplaçar-se per fitxatges milionaris fets amb presses. No hi ha bones paelles cuinades en menys de 20 minuts. Com tot bon coneixement, aquest Barça s'erigeix sobre una escola que vetlla per la seva identitat i l'actualitza.

-Una identitat que es fonamenta en la tècnica, en la possessió.

-La tècnica és allò que ens estalvia espai i temps al cervell. Tècnica significa no haver de pensar. El violinista no pot estar pensant on posa els dits, perquè això li restaria capacitat mental per transmetre la música. Els dits han d'anar sols. Els solistes blaugrana dediquen tot el seu pensament a l'equip, al joc, no a controlar la pilota o a driblar.

Notícies relacionades

L'hivern més dur

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

-Un altre dels èxits de Guardiola és que l'equip continuï tenint fam de victòria.

-Una altra gran conquista, sí, perquè divertir-se tant acaba avorrint.El cervell es mou en una frontera molt fina entre l'ofensa perquè és massa fàcil el que he de resoldre i la frustració perquè és massa difícil. Si guanyes tant, hi ha el perill que el cervell es quedi sense reptes. I això és tan perjudicial com no guanyar mai. Guardiola i la seva plantilla saben que l'equip sobreviurà mentre guanyin i, com que volen seguir divertint-se, no tenen cap més remei que guanyar.