Les semifinals
La defensa i un gran Lorbek faciliten el camí cap a la final
El pivot eslovè, amb 26 punts, va permetre als blaugranes emportar-se un pols agònic
Lorbek tractade superar Teletovic, ahir al PalauSant Jordi. /
En la frontera entre l'abisme i el cel que es va obrir ahir per al Barça Regal enfilat ja l'últim quart del partit, amb el Caja Laboral dominant el marcador, marcant el ritme que més li convenia, segur de les seves forces, va emergir ahir Erazem Lorbek, el pivot silenciós, amb mans de seda, per a fer fugir les pors i arrogar-se el paper d'heroi.
Va ser Lorbek, amb una exhibició de fonaments, amb una gran abundància de talent, amb 26 punts en una nit d'inspiració i quatre triples letals, el que es va encarregar d'obrir la porta de la final per al Barcelona, que avui tindrà l'oportunitat de fer créixer encara més la seva recent llegenda, plena de títols.
L'aparició de Lorbek va resultar providencial en un partit agònic per a l'equip de Xavi Pascual, portat al límit de la tensió, que els aficionats blaugrana van seguir amb el cor encongit en una nit nefasta de Navarro (0 de 9 en tir), l'home que sempre apareix quan se'l necessita. Ahir no va ser així. Navarro va demostrar que els herois també són humans i aquesta situació, també fruit del plantejament de la pissarra de Dusko Ivanovic, va donar ales al Caja Laboral que, durant molts minuts, va creure en elmaracanaço.
IMPAGABLE SADA / No va ser així, perquè aquest Barça, tot i privat de Navarro, compta amb recursos per superar les dificultats i ha après, amb el temps, a serrar les dents quan el vent bufa en contra.
Davant del desplegament físic del Caja Laboral, davant del minuciós treball descouting del seu entrenador per tapar totes les vies cap al seu propi cèrcol, el Barça va ser capaç de trobar el camí de l'èxit en els punts de Lorbek, en l'immens devessall d'energia de Sada, sempre impagable quan és a la pista, en la sempre fiable feina dins de la pintura de Boni Ndong i, naturalment, també en la seva excel·lència defensiva.
Una nit més, el Barça Regal va deixar un rival per sota d'aquesta barrera dels 60 punts, que l'ha convertit en el millor equip defensiu d'Europa, i que li permet prevaler quan els percentatges ofensius baixen.
L'equilibri en el marcador i les constants alternatives van confirmar el que es pressuposava, que els dos equips es coneixen a la perfecció després de tres anys de treball junts dels dos tècnics. Les pissarres de Pascual i Ivanovic van marcar el ritme. Un ritme lent, que no va donar marge a l'equip blaugrana al contraatac, que va fer prevaler la lentitud de les accions, que va deixar el ritme al diapasó a Prigioni, un mestre savi en situacions portades al límit.
Notícies relacionadesA LA CONTRA / També la consistència defensiva dels dos equips va fer que el partit es mogués en marges entre dos i quatre punts, perquè a cada cistella de Teletovic o de San Emeterio, els dos jugadors que van portar el pes ofensiu en el Caja Laboral, responia el Barça, gairebé sempre de la mà de Lorbek, l'eix central sobre el qual va pivotar el discurs ofensiu dels barcelonistes.
L'aparició inicial de Lampe va ser l'únic que es va sortir del guió inicial. Els seus primers vuit punts van ser els que van permetre al quadro d'Ivanovic portar la iniciativa fins al minut 32 (51-54) i jugar amb els nervis del seu rival, frenat amb el paper de favorit que ha hagut de carregar des que es va iniciar la fase final de la Copa. El Barça també va saber sobreposar-se a això. Les mans de seda i caràcter tranquil de Lorbek van ser la millor teràpia.
