El Barça cedeix el tron a un Madrid ideal

El Madrid ha acabat amb la maledicció que el perseguia. Ha posat fi a 19 anys de sequera a la Copa. Però tan dolç com el sabor de la victòria per 74-91 en un trofeu que se li negava des del 1993, va ser l'alegria per l'escenari on això es va produir. Al Palau Sant Jordi. A la pista del seu gran enemic. Contra el Barça. Amb Florentino Pérez, somrient, finalment, i saludant victoriós des de la llotja després d'una batalla contra els blaugranes, una imatge gairebé inèdita en la seva història a la presidència.

El Madrid va desplegar tot el seu talent ofensiu. I és que 90 punts en una final són molts punts. I també va oferir una consistència inhabitual en defensa i sobretot a nivell mental, que fins ara era el seu taló d'Aquil·les. Si algú tenia cap dubte sobre si el projecte de Laso era vàlid per guanyar finals, ahir van quedar aclarits. De les derrotes se n'aprèn i els madridistes n'havien acumulat unes quantes.

El Barça, en canvi, va estar lluny del seu nivell habitual defensiu, ja que arrossega problemes físics, en especial de Juan Carlos Navarro, a més de la lesió de Chuck Eidson, que no pinta gens bé (té afectat el lligament lateral intern del genoll dret creuat). També per l'escassa aportació d'alguns jugadors de qui s'esperava molt més en un enfrontament com aquest, com és el cas de Huertas, Vázquez i Ingles. I, possiblement, pel desgast físic que l'equip encara arrossegava de la duríssima semifinal contra el Caja Laboral.

NÚMEROS DE CINE / Res a discutir al triomf dels blancs, que van completar el partit perfecte i van deixar els blaugranes immersos en els dubtes, tocats per un cop psicològic, de difícil digestió. El Madrid ho va fer tot bé des del primer minut. Llull va iniciar la càrrega blanca, amb 10 punts en el quart inicial que van obrir els primers avantatges, i Jaycee Carroll es va convertir en el botxí dels blaugranes al tram final. Carroll va arribar al minut 26 sense anotar i se'n va anar del partit amb 22 punts. La seva sèrie va resultar letal, especialment l'inici de l'últim quart (dos triples i una cistella de dos) que va servir per disparar l'avantatge del Madrid fins als 17 punts (56-73) amb una mica més de set minuts per jugar. Una llosa massa pesada d'aixecar.

Entre Llull i Carroll van sumar, a més a més, 8 de 10 en triples, més inspirats que mai en la mitja distància. I el Madrid, impulsat per dos jugadors en ratxa, va completar el partit amb uns percentatges de cine: 62% en tirs de dos i 45% en triples són percentatges espectaculars. Però, a més a més, l'equip de Laso va saber tapar el que en ells és una via d'aigua habitual, les pèrdues de pilota. Ahir només set per 11 dels blaugranes. No hi va haver cap estadística, en realitat, en què els madridistes no manessin.

DIA NEGAT / Al Barça, en canvi, tot va anar al revés del que havia planejat. Primer, pel mal moment de Navarro, que malgrat els seus problemes va donar la cara. Després, perquè els bases blaugranes Huertas i Sada no es van trobar mai còmodes davant de l'estil agressiu i directe dels bases madridistes, sobretot de Llull, a qui no van saber controlar. Finalment, perquè cap dels alers, és a dir Ingles, Mickeal i Eidson, van fer un pas endavant per agafar el relleu a Ndong i Lorbek, els únics que es van carregar l'equip a l'esquena, amb Navarro, per mantenir-lo en la lluita.

Notícies relacionades

Maledicció de l'amfitrió

El Barça acusa molt el desgast de la semifinal

Ni tan sols la sort va estar de cara amb els blaugranes, perquè després de molt desgast, el Barça va tenir l'oportunitat de tornar-se a ficar en la lluita al situar-se a un punt (51-52, m. 27), però dues accions consecutives de Carroll, dues jugades de tres punts, van tallar de cop la reacció blaugrana i van tornar a donar la iniciativa a un Madrid molt més sòlid, més convincent, més amo de la situació.

Així que la final es va anar esmunyint entre els dits dels jugadors barcelonistes, jugada rere jugada, fins a convertir-se en un monòleg per als jugadors de Pablo Laso, que van sumar el 23è títol de la història, van desfer l'empat en el palmarès amb el Barça i van agafar el pont aeri com a reis de la Copa.