Al 'Gran Cap' li agrada el marisc

Si algú em pregunta quin és el primer record que tinc d'Audie Norris, diria que va ser el primer americà de color que vaig conèixer a qui li agradava el marisc. No només això:Audie a sobre no hi posava ni quètxup. De debò, en un moment en què la majoria d'estrangers que arribaven de l'altre costat de l'Atlàntic eren de la mena'als EUA és tot més gran i més bonic',que n'aparegués un que no només tingués mentalitat europea, sinó que alternés el seu físic NBA amb la manera d'entendre el bàsquet d'aquí va ser el que més ens va sorprendre gratament a tots.

I això que l'Audie només va passar un any a Itàlia abans que el fitxés el Barça. Tot i així, al seu primer fill nascut a Treviso ja li va posar de nomSandro.I l'any següent, quan l'Audieja jugava amb nosaltres i elSandro va començar a pronunciar les primeres paraules, ho va fer abans en castellà que no pas en anglès. I és que per sobre de tot l'Audieera un paio llest. Aquest va ser el principal motiu que la connexió es fes evident des del primer moment. I és que, de fet, quan jugaves amb l'Audieera com fer-ho amb qualsevol altre de nosaltres.

Estic segur que aquest bon rotllo va ser una cosa que el públic del Palau també va percebre des del principi. Per aquest motiu no és estrany que la figura del llegendariAtomic Dogporti encara, malgrat el temps transcorregut i de les estrelles que han passat per aquest club, tan grats records a tants aficionats. Per cert, l'Audietambé tenia un altre sobrenom dins del vestidor: li dèiemGran Cap. El nom l'hi va posarMichael Saulsberry, untemporer que va fitxar el Barça per reemplaçar l'Audieper lesió durant algunes setmanes i que es va acabar quedant tota la temporada.Saulsberry, que no tenia ni punyetera idea de castellà, el primer que va dir a l'entrar al vestidor mirant la mola de l'Audi va ser: «tu Gran Cap, jo petit cap».

Notícies relacionades

Audie Norris: "Donaria el que fos per seguir jugant, el bàsquet és la meva passió"

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Anècdotes al marge, deNorris destacaria dues coses: el seu portentós joc interior, capaç de deixar gravat per a la memòria col·lectiva els seus duels ambFernando Martín,i la seva mala sort amb les lesions. De fet, tots vam tenir clar des del principi que una cosa anava amb l'altra. I és que si elGran Cap no hagués tingut els problemes de genolls que tant el van castigar en la seva carrera, no hauria vingut a parar mai a Europa. Tot i així,Norris va acabar sent un dels puntals que van marcar una de les èpoques més glorioses d'aquest equip.

Aquest era l'Audiejugador, i el que ara ens visita sovint és el que una vegada alliberat de la seva responsabilitat de criar i donar una bona educació als seus fills, cosa que per a ell sempre va ser fonamental, es mor de ganes de recuperar part del temps perdut. ElGran Capque aquests dies ens ha acompanyat és el que enyora Barcelona, la ciutat on més bons records ha acumulat i on espera poder tenir una nova oportunitat de seguir transmetent, no només els seus coneixements, sinó fins i tot la que hauria de ser l'actitud de molts jugadors que actualment competeixen.