La desena (sense copa)

Aquesta vegada el Madrid no en va tenir prou amb les miraculoses aparicions d'Iker Casillas. El porter va aturar dos penals en la tanda que obria o tancava la porta de la final, però no va aconseguir esmenar els errors dels seus companys, començant pel de Ronaldo, que va obrir la sèrie per demostrar que és tan humà com Messi, a qui somiava desbancar també com a millor jugador del món sumant al seu palmarès la Copa d'Europa amb el Madrid.

Però el conjunt madridista tampoc en aquesta ocasió tindrà l'oportunitat d'aconseguir l'anheladaDécima, que ahir a la nit va passar a ser laDécima decepción,ja que el Madrid fa una dècada que no entra en una final de la Champions. El tècnic s'haurà de continuar consolant presumint d'haver classificat el Madrid per a semifinals en dues ocasions consecutives després de sis anys sense passar de vuitens. Ho va tornar a fer després del partit i hi va afegir la seva fita personal d'haver aconseguit sis semifinals europees en vuit anys.

Després d'haver disfrutat amb l'eliminació i el patiment del Barça 24 hores abans, el Madrid va patir un càstig encara més sever que el rebut per l'equip blaugrana davant el Chelsea. Va arribar a tenir-ho tot de cara amb un 2-0 en tot just un quart d'hora i una vegada més el conservadorisme crònic del seu entrenador el va abocar a una de les decepcions més profundes que ha viscut els últims temps. Mou, els seus jugadors i tota la seva afició ja es veien el 19 de maig a l'Allianz Arena amb el botxí del Barça com a víctima propiciatòria en la disputa d'un trofeu al qual ja havien fet espai a les vitrines del Bernabéu.

LA VENJANÇA BLAUGRANA / I aquesta vegada no van ser suficients les mans salvadores de Casillas, que no va poder fer més del que humanament li va ser possible. Altres, com el diví Cristiano, van fallar de manera lamentable en el moment crític i la gent es va posar a cridar a tot pulmó el nom d'Iker. Ho va començar a fer abans fins i tot que l'àrbitre assenyalés el final de la pròrroga quan ja se sentia que el 2-1, el mateix resultat de l'anada, era definitiu. I ho va seguir fent quan, després d'haver-ne aturat dos, tenia l'obligació de parar-ne un tercer a Schweinsteiger per obrir la possibilitat que hi hagués una nova tanda.

Notícies relacionades

Mourinho: "Messi també va fallar un penal"

El Madrid es desploma i cau en un partit agònic

Mourinho ho va viure de genolls, implorant al cel que li arribés l'ajuda divina, però no va passar res més favorable als seus interessos. Llavors va ser conscient que el Barça també havia exercit de botxí madridista juntament amb el Bayern. El Madrid ha estat víctima de l'últim clàssic, del gran esforç que li va suposar fer un pas definitiu cap al títol de Lliga. Així almenys ho pensa el tècnic. «Ha sigut un partit jugat amb una enorme tensió emocional... S'ha de ser equilibrat quan guanyes i quan perds. Els nois han estat fantàstics, però hem jugat contra un equip que el cap de setmana passat va estar de vacances --Heynckes va utilitzar només tres titulars en l'última jornada de la Bundesliga-- i nosaltres vam jugar el partit més fort que pots jugar en la teva Lliga».

I per fi va aclarir que ha decidit donar-se una altra oportunitat. Va confirmar que continuarà si tant els dirigents com els jugadors creuen que pot seguir aportant alguna cosa.