Girona, clau en la trama d'Armstrong

Les últimes revelacions contra Lance Armstrong de l'Agència Nord-americana Antidopatge (USADA), organisme que ha entregat més de 1.000 folis a la Unió Ciclista Internacional (UCI) per convèncer la federació que el sancioni a perpetuïtat i li retiri els triomfs dels seus set Tours, permeten deduir que el corredor texà es va instal·lar a Girona (2001) no només pel clima benigne de la ciutat catalana i el poc trànsit d'algunes de les seves carreteres per entrenar-se. Armstrong va canviar la seva residència de Niça i va comprar una casa a Catalunya perquè la legislació espanyola en matèria de dopatge era molt més permissiva que la francesa, segons els testimonis dels seus antics gregaris que han denunciat les pràctiques del nord-americà, una trama qualificada per la USADA com «el dopatge més sofisticat de la història».

L'UCI té ara tres setmanes per respondre, ja que la competència per castigar internacionalment Armstrong és seva i no de la USADA, que només el pot sancionar, com ja ho ha fet i a perpetuïtat, en territori nord-americà.

No obstant, Armstrong va ser des del 2001 fins a la seva primera retirada, el 2006, la perla esportiva que va alimentar un turisme cicloturista d'alt nivell a Girona, ciutat en què també es van instal·lar alguns dels gregaris que ara l'han denunciat, ciclistes que es van convertir en milionaris gràcies a les pràctiques que ara detesten i que per col·laborar amb la justícia dels Estats Units només han estat castigats sis mesos, pena que compliran majoritàriament durant el període en què no hi ha activitat ciclista. Entre aquests corredors hi ha els gironins Levy Leipheimer, George Hincapie (que al Tour va anunciar la seva retirada) i Christian Vandevelde.

EL PRECEDENT DEL FESTINA / Arran de l'escàndol amb l'equip Festina (Tour del 1998), la legislació francesa va perseguir per la via penal l'ús de substàncies prohibides en l'esport, mentre Espanya seguia sent una cosa així com l'oasi d'Europa. Es podia comprar EPO lliurement a les farmàcies (diversos reportatges així ho van demostrar) i no existia cap risc a patir un registre a casa.

Al viure a Girona, Armstrong

-segons les declaracions d'altres excorredors, al seu torn sancionats per dopatge com Tyler Hamilton i Floyd Landis- disposava de la proximitat d'un aeroport i viatjava en vols privats en què els controls de seguretat eren menys rigorosos que en els comercials, fet que li permetia volar amb maletes que difícilment eren registrades.

Landis i Hamilton, gregaris i residents a Girona, van rebre, segons els seus testimonis, les consignes d'Armstrong perquè en la seva absència vigilessin el seu frigorífic, on suposadament guardava la sang que després utilitzaria per a transfusions il·legals. El texà estava preocupat pels constants talls de llum que en aquella època es produïen a les comarques gironines a conseqüència d'una deficient xarxa elèctrica, que va provocar a partir del 2001 les denúncies de veïns i comerciants. Si se n'anava la llum, les mostres sanguínies es feien malbé.

Notícies relacionades

Àlex Márquez destrona el seu germà Marc

Ancelotti mor fidel a si mateix

EL 'CAS MÜHLEGG' / A principis de la passada dècada, sota el Govern del PP de José María Aznar, la política antidopatge espanyola va patir un cop dur amb els positius de Johann Mühlegg als Jocs de Salt Lake City (2002), on va perdre tres medalles d'or i va evidenciar que un gran nombre d'esportistes estrangers de diverses disciplines es concentraven a Espanya per les facilitats que hi havia a l'hora de dopar-se.

La USADA, en l'informe remès a l'UCI, posa especial relleu en la trama espanyola d'Armstrong: els seus gregaris vivien, com ell, a Girona, el seu metge (Luis García del Moral) residia igual que el seu director, Johan Bruyneel, a València, com el seu preparador físic (Pepe Martí), mentre que el metge que va substituir Del Moral al US Postal, Pedro Celaya, era basc. D'aquí que la residència a Girona fos un enclavament ideal. Diversos testimonis, recollits per aquest diari el 2004, també van situar el seu altre preparador i metge, Michele Ferrari, condemnat per dopatge a Itàlia, residint per llargues èpoques en un hotel de disseny de la capital gironina.