L'Espanyol suma un altre punt en un final de bojos

Cornellà va viure ahir a la nit un final trepidant, boig, espectacular. Quatre gols en 10 minuts. L'Espanyol guanyava 2-1 al minut 82 i perdia 2-3 al minut 90. Però Sergio García va empatar en l'últim moment, en temps afegit (3-3). Un golàs que va fer justícia al joc blanc-i-blau. L'Espanyol va desenvolupar durant molts minuts el millor joc de la temporada. Va sumar un punt que el va col·locar a quatre punts d'Europa. Tot un puntàs.

No era un partit fàcil per a l'Espanyol. El grup d'Aguirre havia de guanyar un València dissenyat per competir amb el Barça i el Madrid pels llocs europeus, per les places de dalt a la Lliga. Per plantilla, per inversió, per experiència en partits importants, l'equip d'Ernesto Valverde sortia favorit a Cornellà. El València necessitava guanyar per seguir lluitant per la quarta plaça, mentre que l'Espanyol necessitava els tres punts per certificar la permanència.

Aguirre va ser valent. Va fer quatre canvis respecte al triomf de fa vuit dies a Pamplona, va dissenyar un equip de característiques ofensives i va traslladar un altre missatge al vestidor: que comptava amb totes les peces per aconseguir la millor victòria de la temporada a casa. L'equip blanc-i-blau va sortir molt concentrat. No va permetre que el València, més fred, més tècnic, jugués còmode des de l'inici del partit. S'enfrontaven dos estils de joc diferents. El València jugava, triangulava des del darrere, sortint amb la pilota des dels centrals, molts tocs perquè la pilota arribés a Soldado de les bandes, especialment des de Jonas.

EL TOC, A DALT / En canvi, el conjunt català basava el seu joc, el control del partit, en la passada llarga. La triangulació, el toc i el rondo apareixien després de robar la pilota a la zona de Stuani. La combinació apareixia amb Verdú, Sergio García i Wakaso, a escassos metres de l'àrea de Guaita. A l'Espanyol li va costar entrar en el partit. Va jugar a ràfegues.

La seva primera allau va arribar al quart d'hora, amb les aparicions de Stuani, Sergio García. Verdú i Wakaso. La segona allau va aparèixer a la mitja hora, amb la gran ocasió de Sergio García, que va robar la pilota a Parejo i va xutar massa creuat i el posterior xut de Stuani en el mateix minut el va desviar Guaita (m. 31). La tercera empenta va sorgir els últims minuts de la primera part. Va ser llavors quan l'equip d'Aguirre va fer els millors minuts de l'any a casa amb el tècnic mexicà a la banqueta, que va culminar amb el preciós gol de Wakaso, de cap, després d'una centrada mesurada de Sergio García des de la dreta (m. 45). Era el gol de la salvació matemàtica, el gol per somiar amb un lloc europeu.

El València no havia fet res a la primera part. Soldado, el golejador visitant, no havia aparegut per l'àrea periquita. La pressió i la intensitat del joc blanc-i-blau havien anul·lat l'equip valencianista. El dubte era saber si l'Espanyol podria mantenir l'infernal desgast físic de la primera part davant un rival que podia aparèixer sobre la gespa en qualsevol moment. Una relliscada podria ser suficient perquè el València recuperés el pols.

Ni València ni Espanyol van sortir adormits després del descans. El ritme va seguir alt i les accions, intenses, tot i que semblava que el València havia fet un pas endavant buscant el gol. Llavors va sorgir la temuda badada defensiva. Una letal diagonal va descol·locar Mattioni, que va permetre l'aparició de Canales. El davanter visitant va marcar el gol de l'empat en el primer xut del València entre els tres pals en tot el partit (m. 52).

Notícies relacionades

Qüestió de confiança

Gavi, un any després

Aquest gol va fer mal. A l'Espanyol li va costar recuperar-se i va estar uns minuts sense saber què fer, perdut, sense brúixola, esperant que Verdú i Sergio García tornessin a agafar les regnes del partit. Van ser els millors minuts del València, però la defensa catalana va aguantar bé davant els intencionats atacs visitants, encara que també va tenir la seva dosi de sort quan un xut de Soldado va anar al pal (m. 60).

A poc a poc l'Espanyol va entrar en el partit i va posar una altra marxa al matx. El grup d'Aguirre va tutejar el València. Aquella cinquena marxa va perjudicar l'equip de Valverde, que volia més combinacions i menys carreres. En una altra empenta de Wakaso, va arribar una combinació letal amb Sergio García que va finalitzar Verdú. Gol (m. 82). El València va trencar el somni europeu periquito amb dos gols en tres minuts en un final trepidant, boig. Al final Sergio García va marcar en l'últim instant, un gol que va fer justícia al joc periquito.