Arriba l'hora del club

El 8 d'abril de 2009, el millor Barça de tots els temps va clavar el seu primer gran cop de puny europeu i ho va fer directament a la cara del Bayern Munic: 4-0, amb gols d'Etoo,Henryi doblet deMessi. Setmanes abans ja havia doblegat l'Oympique Lyonnais per 5-2, però la contundència de la golejada al gegant bavarès, aconseguida en els primers 43 minuts de partit, va ser una declaració d'intencions: en començava una de grossa, amb un palmarès tan espaterrant que no cal ni tan sols recordar-lo. Abans d'aquella nit n'hi havia hagut moltes altres també formidables, però la del Bayern va sonar com un tret enmig del silenci:pum, arribava un monstre.

La casualitat ha volgut que sigui el mateix Bayern qui hagi noquejat el mateix Barça. El mateix cop directe a la mandíbula, el mateix KO tècnic, encara que amb bastanta més sang: 7-0. Idees clares, economia sanejada i elPepa l'horitzó.Pum, aquí està el nou monstre, cosa que no significa automàticament que acabi guanyant Wembley d'aquí tres setmanes, ni que el seu historial els pròxims anys s'acabi assemblant al que va aconseguir el Barça en els quatre cursos precedents. Però té fusta per ser un altre tirà.

El Barça s'ha apartat al pas del nou dictador. El Camp Nou només ha viscut la certificació notarial d'una degradació gradual, que ja va deixar signes de preocupació la temporada passada i s'ha anat accentuant en aquesta, inciada jugant a totes, però finalitzada en caiguda lliure i amb símptomes semblants. En aparença, el Barça actual juga al mateix, però ha estat un miratge alimentat per una Lliga de competitivitat irregular. Davant dels equips grans solament es recorda el triomf davant del Milan. La resta, decepcions. La porteria s'ha foradat sense pietat a mesura que l'equip es feia llarg.Messiarreglava tantes coses que s'ha convertit en argument únic, fins al punt que ha acabat sent l'únic argument. La vida i les circumstàncies tampoc han ajudat a moderar els problemes i no ha estat menor el deTito Vilanova, víctima d'una malaltia gravíssima, i sobre qui convé ser molt prudent: hi ha hagut seriosos errors de gestió en la temporada, però segurament s'han d'entendre des de la problemàtica soferta per l'entrenador.

Notícies relacionades

Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona

El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples

Moment d'autocrítica

Arriba l'hora del club i tampoc els símptomes són favorables, a la vista dels precedents, de les paraules i també dels actes. El Barça s'ha anat enredant en assumptes que abans defugia, com els arbitratges; en apartats folklòrics, quan no vergonyants, com el de la Grada Jove, i de moment, convé preguntar-se si queda algú amb voluntat de fer revisió crítica de la problemàtica futbolística, tant si mirem la confecció de la plantilla, la seva gestió i utilització, l'ocupació dels recursos, el paper del filial o la dinàmica del vestidor. El Barça no pot estar sempre en mans d'unSuperman, parlem de l'entrenador o deMessi. Gestionar bé començarà per una autocrítica seriosa i encertada, no per llançar pilotes fora.