Melani vola a la plata

Mireia Belmonte ja no està sola al cim. En el quadro d'honor de la natació espanyola apareixerà al seu costat, a partir d'ara, Melani Costa Schmid, una mallorquina de 24 anys que és la nova subcampiona mundial dels 400 metres lliure amb tot mereixement. En una extraordinària carrera, en què va volar sobre la piscina del Sant Jordi (va rebaixar en quatre segons el rècord d'Espanya que tenia Mireia Belmonte entre les sèries del matí i la final), Melani Costa només va cedir davant el nou fenomen de la natació, la nord-americana Katie Ledecky, de 16 anys.

Ledecky va nedar en 3.59.82 minuts, amenaçant durant els 300 primers metres el rècord mundial de Federica Pellegrini, aconseguit el 2009 amb els banyadors sintètics, ara prohibits (3.59.15). Costa va acabar amb 4.02.47 i la tercera va ser la neozelandesa Lauren Boyle (4.03.89). La gran sorpresa va ser la setena plaça de la campiona olímpica Camille Muffat, que va acabar fora del podi.

La medalla de Melani Costa és la segona que aconsegueix la natació femenina espanyola en un Mundial després de la de la russa nacionalitzada Nina Jivanevskaia en els 50 esquena a Barcelona 2003.

A L'ELIT / «És una plata que em sembla un or perquè en la vida havia pensat que la pogués aconseguir», va exclamar Melani així que va sortir de l'aigua, extasiada de felicitat, gairebé incrèdula per una conquista que la instal·la en l'elit de manera definitiva i que va arrodonir una bona jornada per a la natació espanyola, amb la classificació de Mireia Belmonte per a la final d'avui dels 200 estils.

«El que ha fet Melani és increïble, és l'hòstia», va reconèixer el director tècnic de la federació, José Antonio del Castillo, que l'entrena també des de fa poc més d'un any, des que va tornar dels Jocs de Londres, frustrada per dos novens llocs en els 200 i 400 metres lliure, que la van deixar a les portes de la final, i que va convertir en un nouleitmotiven la seva carrera.

L'ÚLTIM PAS / Melani no es presentava a Barcelona 2013 sense credencials. Al desembre es va proclamar campiona del món de 400 i va ser plata en el 200 als Mundials de piscina curta d'Istanbul. Des dels seus inicis, aquesta nedadora mallorquina, de mare alemanya, havia flirtejat amb la possibilitat de fer el salt a l'elit. «En els entrenaments vèiem que tenia qualitat per fer una cosa així», va admetre Castillo. Però fins ara Melani no havia aconseguit plasmar a la piscina de 50 metres el seu enorme potencial. En algun moment de la seva carrera, es va arribar a plantejar la retirada. La seva tenacitat competitiva també la va portar a entrenar-se dos anys als EUA, a la Universitat de Florida, la mateixa del fenomen Ryan Lochte, amb qui manté una bona relació.

Possiblement el mal regust de boca que li van deixar els Jocs de Londres (va fer el novè millor temps en els 200 i en els 400 i es va quedar fora de la final) és el que li ha permès fer l'últim pas al cim. «Em vaig dir que mai més em passaria això de quedar-me a les portes», va recordar ahir. Així que en tot aquest temps s'ha dedicat a treballar i sobretot a guanyar força. «Tenia bon estil, tenia molt fons, però el que em faltava era força per poder aguantar», va reconèixer a la sala de premsa. Gràcies al treball en sec, fora de l'aigua, Melani va aconseguir ahir la seva recompensa. «Per fi estic en l'elit, d'aquí no em fan fora», va proclamar, il·lusionada.

BONES SENSACIONS / El fruit del seu treball ja es va veure en les sèries. Va dominar la seva des del principi fins al final rebaixant dos segons el rècord d'Espanya, amb Mireia Belmonte, tercera. I a la final, va saltar a l'aigua amb una sola idea al cap. «Sabia que Ledecky sortiria al màxim i després de veure'm amb força aquest matí sabia que la podia seguir. Així que he decidit tirar fins que no pogués més», va explicar a l'acabar Melani.

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

Ledecky, que es va donar a conèixer fa un any a Londres al penjar-se l'or amb només 15 anys en la final del 800 (la mateixa que li va donar la plata a Belmonte), va actuar d'una forma tirànica. Va dominar la prova des que va saltar a l'aigua i va anar ampliant el seu avantatge en cada llarg. Melani Costa no es va intimidar. Va seguir a la seva estela, marcant-la de prop en els primers 200 metres, amb un ritme que també la va fer inabastable per a les seves principals rivals, la neozelandesa Boyle i la britànica Carlin.

Melani va actuar amb la precisió d'un cronòmetre. Va fer el pas de cada 50 metres al voltant dels 30 segons. L'últim, sobrada de forces, va ser el més ràpid. El va fer en 30.01; el Palau Sant Jordi, ple amb 12.000 persones, va embogir i la primera medalla de la piscina es va convertir en una festa.