De somni a malson

Madrid seguirà sense ser ciutat olímpica. El Comitè Olímpic Internacional (COI) va decidir ahir a Buenos Aires per tercera vegada consecutiva no honrar la capital d'Espanya amb el compliment del somni que ha perseguit durant gairebé dues dècades i que és gairebé segur que deixarà de perseguir a curt termini. Favorita en gairebé totes les apostes d'última hora, la candidatura madrilenya no va aconseguir convèncer el sanedrí olímpic a l'hotel Hilton de Buenos Aires i va caure amb estrèpit en la primera votació després d'empatar amb Istanbul (26-26 per 42 de Tòquio) i quedar estimbada en el desempat que va seguir (49-45). Tòquio es va endur la victòria en el seu segon intent consecutiu després d'haver estat ja amfitriona olímpica el 1964. Es va imposar a Istanbul en la votació final per 60 a 36. 

L'optimisme de la candidatura madrilenya s'havia disparat amb una presentació brillant, molt més potent que les de les competidores, però a última hora va ser enfosquida per les suspicàcies plantejades per dos membres del COI --el noruec Gerhard Heiberg i l'anglès Adam Pengilly-- al voltant de la política antidopatge espanyola. Alejandro Blanco, el president de Madrid 2020 i del Comitè Olímpic Espanyol (COE), va reiterar que en cap cas podia constituir un dèficit insalvable tenint en compte que Espanya s'ha posat al dia i ha adaptat totalment la seva normativa a la de l'Agència Mundial Antidopatge, però no va resoldre els dubtes sobre l'operació Port i la destrucció de bosses de sang. 

MISSATGES EQUIVOCATS

 

En qualsevol cas, els representants de Madrid no consideraven que aquest pogués ser un aspecte determinant. Havien de pesar molt més la insistència, els esforços madrilenys i sobretot el seu model d'austeritat, eficiència i treball ja fet en forma del 80% de les instal·lacions construïdes. Les sensacions eren les millors i els missatges des de dins havien multiplicat la seva il·lusió. Penosa equivocació. El COI va preferir el múscul econòmic de Tòquio i la seva contrastada capacitat d'organització en una ciutat que garantia la inversió de 4.500 milions de dòlars més fins al 2020. 

L'esperança va donar pas al malson més cruel per a una candidatura que dipositava les esperances en coses com haver rebut la millor nota per part de la comissió d'avaluació, un detall que una vegada més no ha servit per a res. Com tampoc ha produït ni una rascada en la proposta japonesa la inseguretat derivada de les noves fugues radioactives a la central nuclear de Fukushima.

És de bojos pensar que hagi pesat més la mala imatge que va poder donar el president del Govern, Mariano Rajoy, arribat directament de la cimera del G-20 des de Sant Petersburg a reclamar a crits el dret de Madrid a convertir-se en la segona ciutat espanyola a organitzar uns Jocs. Els del 92 continuaran sent la gran referència i Rajoy ho va ressenyar així en la roda de premsa posterior a la presentació després d'acabar amb el que va ser el lema de l'exposició general dels ponents: «Ara més que mai, Madrid té sentit». 

SENSE SINTONIA

 

Notícies relacionades

Respecte i no pas tolerància

¿Per què? ¿En què es va fallar?

Però la majoria del COI no ho va veure, no va concloure que els arguments de Madrid havien d'estar per sobre de les altres dues aspirants després de millorar de forma excel·lent tots els aspectes negatius del 2016. No va servir de res el treball de lobby encapçalat pel príncep Felip, que va tancar la presentació buscant la sintonia amb els membres del COI amb el seu passat com a esportista olímpic. Tampoc que l'alcaldessa, Ana Botella, s'esforcés amb el seu mal anglès per fer arribar el seu gastat missatge. Va ser just abans que la sessió del COI es quedés aïllada perquè el senyal de televisió es va interrompre per una tempesta i el món es va quedar sense veure els vídeos i l'emotiva intervenció de Pau Gasol, que va intentar tocar la fibra dels sacerdots de l'olimpisme amb l'anunci que busca descendència i volia que els seus fills demanessin viure el 2020 el que ell va viure a Barcelona als 12 anys. 

La tempesta va remetre, el senyal de televisió va tornar, però la candidatura de Madrid no va aconseguir evitar que l'avenc de la depressió s'obrís sota els seus peus. No hi haurà candidatura per als Jocs del 2024. Ana Botella no ho contempla des de la seva interinitat i Juan Antonio Samaranch no ho recomana. «Cal posar-se a treballar immediatament, però no em refereixo a una nova candidatura, sinó cada un en les seves respectives tasques», va declarar el membre espanyol de l'executiva del COI.