¿Per què? ¿En què es va fallar?

¿Per què? ¿En què es va fallar? Les preguntes va ser escopides com bales de metralla després de la gran desil·lusió. Madrid es va quedar una altra vegada sense el seu somni olímpic en una Buenos Aires amb cel de plom. Les tempestes de dissabte no van fer més que subratllar l'escenari de desconsol. Mentre els japonesos celebraven haver aconseguit organitzar per segona vegada els jocs, els que van venir a 'vendre-li' al COI els avantatges de Madrid, aquells que la van acompanyar des del sentiment o la simpatia, no van trobar, en aquests primers minuts de desconcert, les respostes pertinents. ¿Quines paraules utilitzar? La derrota no deixa, a vegades, gaires possibilitats. "Tòquio organitzarà uns magnífics Jocs el 2020. Tenen al davant set anys emocionants per preparar la cita i espero poder-los ajudar, compartint els seus èxits i veient en primera fila com es converteixen en realitat els seus somnis", va encertar no obstant a dir Alejandro Blanco, el president de l'equip de Madrid 2020.

"Els nostres pensaments estan amb Istanbul, que ha presentat una candidatura mereixedora de la victòria, i a la qual ens aunim en la nostra desil·lusió", va afegir. Pera Blanco, "Madrid 2020 tenia una candidatura forta i sòlida, en la qual hem estat treballant durant molts anys. Després d'haver après de les tres candidatures anteriors, hem presentat la nostra millor oferta i estem tristos per no poder portar a terme els nostres plans".

Blanco va dir sentir-se "molt orgullós de la gent que ens ha recolzat i que ha estat involucrada en aquesta candidatura, i molt orgullós del poble de la ciutat de Madrid pel seu suport continuat i el seu entusiasme". I no va tenir gaire més a agregar. Tenia el desconsol dibuixat a la cara amb tinta indeleble.

Comentaris i conjectures

Als voltants de l'Hotel Hilton no van faltar els comentaris i les conjectures. Es va dir, en veu alta, el que es temia en la vigília i va acabar passant: Madrid no comptava amb l'aval d'alguns socis europeus que aspiren a lluitar pels jocs del 2024. "La clau en la vida és batallar, lluitar i no rendir-se", va dir el cap del Govern espanyol, Mariano Rajoy. "No l'hem encertat, però no passa res". ¿Hi haurà un altre intent, el quart consecutiu? "Potser la pròxima, sí hi anem, doncs passa una altra cosa, i si no hi anem en passa una altra de diferent", va dir.

Hores abans, el to de Rajoy va semblar insinuar una altra cosa. "Els Jocs serien una molt bona notícia per als espanyols, que han passat moments molt difícils i que ara veuen la llum al final del túnel", havia dit. El cap de Govern es va permetre un optimisme que excedia la disputa per la seu dels Jocs. "Espanya lidera el creixement de les exportacions de la zona euro. La nostra recuperació es produeix amb un històric superàvit per compte corrent. L'any passat vam tenir 58 milions de turistes i aquest any els superarem", va dir. No tots al COI, com es va poder comprovar, van veure amb tanta nitidesa la llum al final del túnel que ha deixat a Espanya en la recessió.

Notícies relacionades

Tòquio es queda els Jocs del 2020

Frustració en ple centre

"Amb una gran part de les infraestructures esportives ja construïdes, hi ha un efecte molt positiu que no hem d'oblidar. Els nostres esforços al llarg dels últims dotze anys no han estat en va, els joves i el poble de Madrid continuaran beneficiant-se i disfrutant del llegat olímpic, des de les seus ja construïdes fins al sistema de transport. Per tant, malgrat que hàgim perdut 2020, el futur de l'esport a Espanya continuarà sent prometedor", va dir el Príncep d'Astúries. Li havia tocat tancar la presentació de la candidatura. Va parlar en diversos idiomes. Va tractar d'arribar al cor dels del COI. Va exposar la seva figura amb tot el cost polític que això comporta. Però Madrid va ser eliminada per Istanbul i el món imaginat es va fer miques. Al Príncep li va tocar, també, fer un balanç en públic després de la temptativa fallida. "Un projecte d'aquesta envergadura ha unit els espanyols i aquesta és una gran herència, una lliçó que procurarem mantenir ben fort". Per això, va demanar, "ànims per aixecar-se de nou".

L'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, va recordar, a l'hora del desassossec, que "Madrid és una ciutat vibrant" i que, és desig de les autoritats, no només "que els visitants de tot el món vinguin i que visquin no només els nostres esdeveniments esportius, sinó també la nostra cultura i el nostre art, la nostra història i els espais verds de Madrid". Per acabar, va subratllar: "Sempre els rebrem amb els braços oberts". No era, aquest, el comiat pensat.