Florentino utilitza la divisió dels ultres per intentar fer-los fora

després de més de 30 anys, el grup Ultra Sur pot quedar-se en una simple referència testimonial en la història del Madrid. Els aficionats més radicals l'hi han posat en safata a Florentino, que tan bon punt ha vist la gran divisió entre els inquilins del fons sud no ha dubtat a intentar per tots els mitjans donar per acabada la relació entre el club i els radicals. El president del Madrid estudia que la grada on s'han ubicat els radicals passi a estar ocupada per una grada jove.

Fa gairebé un mes, els seguidors més joves d'Ultra Sur van voler donar un cop de mà entre la plana major del grup. La cosa va acabar a garrotades. Aquest episodi va tenir lloc just abans del partit contra la Reial Societat, el 9 de novembre. Des d'aleshores, l'espai que Florentino va delimitar per als més radicals al fons sud ha aparegut buit o, en el millor dels casos, amb un centenar d'individus.

Al club consideren que la presència d'aquests seguidors joves, capaços d'infiltrar-se entre els ultres de l'Atlètic i del Rayo, comporta un risc d'involució, de manera que es podria intensificar la vena violenta que ha definit aquest grup. El seu local, situat davant de l'estadi Santiago Bernabéu en un carrer veí a Concha Espina, també està tancat des que aquest grup de colpistes refreguessin per la cara als veterans l'ús i gaudi dels fons que generava la marca Ultra Sur.

IDEOLOGIA NAZI / A part d'això, exigien el poder que ostentava Álvaro Cadenas, el líder del grup, que ha decidit fer un pas enrere. Cadenas, advocat i segon durant molts anys de José Luis Ochaíta, també fora de circulació, ha deixat la primera línia. Aquesta retirada, que coincideix amb el moment de més debilitat del grup en els últims anys, ha estat aprofitada per Florentino per intentar posar el punt final a una banda violenta d'ideologia nazi i que ha presumit de les seves gestes. Entre aquestes hi ha les pallisses i exhibicions de banderes i símbols preconstitucionals. Davant això, el club decidia mirar cap a un altre costat. No ho va poder fer l'1 d'abril de 1998, quan el grup radical va tombar una porteria abans del partit d'anada de semifinals de la Champions contra el Dortmund al Bernabéu. Això va motivar que l'inici del matx s'endarrerís 75 minuts. Una gesta que va desembocar en un dels moments més penosos del club a nivell internacional.

Notícies relacionades

"A 350 kms/h durant l’apagada"

"L’arc de Sant Martí no surt mai si abans no plou"

AGRESSIONS / L'1 de maig del 2002, abans d'una semifinal de la Champions, uns quants radicals van agredir alguns fotògrafs que havien denunciat el comportament vexatori del grup ultra amb ells. Un redactor gràfic d'aquest diari, que es dirigia a cobrir l'atemptat d'ETA, que aquell mateix dia va col·locar una bomba davant del Bernabéu, va acabar a l'hospital per la pallissa que li van clavar els radicals. Jorge Valdano, llavors portaveu del club, va apuntar que el Madrid no era responsable d'aquell acte perquè els fets s'havien produït fora de l'estadi.

La banda neonazi campava al seu aire sota els successius mandats del desaparegut Ramón Mendoza, de Lorenzo Sanz, Florentino Pérez i Ramón Calderón. Els seus privilegis anaven des de disposar de dependències al club per guardar el seu arsenal i les seves pancartes fins a viatjar gratis per tot Europa amb entrades que, en molts casos, els proporcionava la mateixa entitat. Ara, el club vol tancar aquest trist capítol i ocupar la zona dels radicals amb una grada jove que faci oblidar els anteriors inquilins.