El festival d'Eurovisió dels egos

El futbol va patir un dany irreparable el dia que algú va estampar el nom dels jugadors a la samarreta. Aquell dia es va obrir el pot dels egos i una determinada manera de sentir i comprendre el futbol se'n va anar a fer punyetes. Van aparèixer aquells jugadors que es van creure per sobre dels seus equips i ja va resultar inevitable assistir a celebracions vergonyants per un gol, per no dir directament estúpides; o veure jugadors que, després de rebre una gran passada que els havia deixat sols davant la porteria buida, en lloc d'anar de seguida a celebrar-ho amb l'equip i agrair al company la passada formidable, corrien embogits assenyalant-se el nom a l'esquena, com si haguessin fet una proesa. Després van arribar els beneits del petit cor o els del ball vergonyós, i ja no diguem aquells altres que demanen calma a la resta de l'equip perquè han preparat una xorrada i volen ensenyar-la a càmera… ¡Com si fos més important la seva xorrada que el gol aconseguit!

Notícies relacionades

Noves imatges del Camp Nou: així serà com quedarà l’estadi

Equip pet...¡¿Com?!

Les firmes comercials, que com és lògic van al que van, van aprofitar aquests egos desbocats per incrementar el negoci. A fe que ho van aconseguir. Els jugadors es van prestar gustosos a la competició individual i els periodistes van aplaudir amb les orelles perquè és molt més còmode valorar un jugador pels gestos superficials que un col·lectiu per la seva organització interna. Els futbolistes es van convertir en marques personals i n'hi va haver que van passar a jugar en un equip diferent cada semestre, de manera que molts aficionats van deixar de ser-ho d'un equip per convertir-se en believers (o beliebers) d'un jugador. Així estem avui, nedant en la banalitat. Ja només falta fer un petit pas més perquè el futbol sigui considerat un esport individual i que els equips quedin reduïts a entitats virtuals, per prescindibles.

La FIFA, que no és més que una altra firma comercial, treballa molt per aconseguir-ho. Fins i tot convertint un premi que havia estat interessant com la Pilota d'Or en un festival d'Eurovisió dels egos, afirmació que no canvia el guanyi qui el guanyi, Nadine Angerer, Cristiano, Messi o l'estel del matí.