'Neymar Aranya'

No és cert que la conversa s'hagi produït ni si va ser, precisament, en aquests termes. «Grans poders porten grans responsabilitats», li hauria dit Luiz Felipe Scolari a Neymar després de tornar a agafar la selecció brasilera el febrer del 2013. Va ser així com l'Oncle Ben va començar també la xerrada amb el nebot Peter Parker abans que ell es convertís en Home Aranya. El consell, com se sap, va ser valuós, Peter es va convertir en una espècie de campió de la Lliga contra el crim a la ciutat de Nova York. Potser Felipao no va usar les mateixes paraules que l'Oncle Ben. Neymar, igual que Peter, va entendre exactament el missatge. Però no va ser la gestió de Felipao el que ho va fer canviar tot per a Neymar Júnior.

Amb l'entrenador anterior, Mano Menezes, Neymar ja era el crac de l'equip i l'esperança de la torcida. Era la peça principal d'un engranatge més gran, era l'equip mateix. Felipao va venir amb una proposta diferent. Neymar es va convertir en l'engranatge i l'equip seria el que treballaria, cada peça en un lloc del camp, perquè el prodigi pogués brillar. Una jugada de risc. Modelar un equip al voltant d'un jugador és sempre un risc. Amb Mano, Neymar tenia un lloc gairebé fix i diverses obligacions tàctiques per complir. Des del costat esquerre de l'atac armava les seves jugades cap al mig o cap a la línia de fons. Felipao li va oferir llibertat total. Neymar escull durant els partits els millors llocs per fer la seva feina. L'esquerra és el seu lloc preferit, però ell es va convertir en un vagabund sobre la gespa.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

No és estrany fins i tot veure'l buscar la pilota als volants en la sortida brasilera. Aquesta sensació de llibertat el fa feliç. A Neymar. I al Brasil. En els 13 últims partits, ha marcat 12 gols. És l'artiller de l'equip. La llibertat té una contrapartida. «Grans poders porten grans responsabilitats». Felipao va deixar clar que l'equip necessitava resultats. Neymar pot escollir al camp, l'equip juga per a ell. Però ell necessita donar els resultats que li calen a l'equip. Fins llavors, la selecció brasilera era un grapat de bons jugadors que no donaven resultats. La confiança estava perduda en algun lloc del passat.

Felipao va apostar per Neymar i el resultat es va veure a la Copa Confederacions. La torcida va canviar amb aquell èxit i el cicle de confiança es va tancar. Felipao va confiar en el compromís de Neymar, que confia en el treball de la resta de l'equip, que confia en el suport incondicional de la torcida. ¿El problema? ¿I si falla Neymar? No hi ha pla B. Pensant-ho bé, el Brasil no ha estat mai especialista a tenir plans B...